dilluns, 7 de desembre del 2015

TALLER DE FOTOGRAFIA

Podem distingir entre diversos tipus de càmeres:
  • Càmera compacta (no se li pot canviar l'objectiu, té una mida relativament petita)
  • Càmera Bridge (compacta més gran)
  • Càmera Mirrorless (d'objectiu intercanviable i visor òptic o flaix)
  • Càmera Reflex o DSRL (les hi ha de sensor petit i de sensor gran, més professionals)

El tamany del sensor de la càmera fotogràfica influeix directament en la qualitat de la imatge que aquesta és capaç de captar. A més a més, determina l'angle de visió.

L'objectiu òptic és un dispositiu que conté un conjunt de lents, el sistema d'enfocament i d'obturació, el qual s'encarrega de redireccionar la llum per crear una imatge.


TIPUS D'OBJECTIUS
  •  De focal fixa: Proporcionen un angle de visió fixa, de manera que sóc jo qui m'he de desplaçar físicament per aconseguir l'enquadrament desitjat.
    És per això que suposen:
    + lluminositat
    + qualitat
    + definició
  • De focal zoom: Compten amb una anella de zoom que permet acostar o allunyar l'enquadrament. Tanmateix:
    - lluminositat
    - qualitat
    + versatilitat

Subcategoria d'objectius:
  • Angulars: Allunya de l'objecte a fotografiar
  •  Normals: Ni allunya, ni apropa
  • Teleobjectius: Apropen a l'objecte






COMANDAMENTS DE LA CÀMERA

OBTURADOR (velocitat):
Dispositiu que controla el temps durant el qual el sensor rep llum. L'obturador és com una comporta que s'obre per deixar passar la llum i es tanca per impedir que segueixi fent-ho.
     Per una lluminositat òptima, quan hi hagi molta llum, l'obturador estarà poc temps obert; quan la hi hagi poca, l'obturador estarà obert més temps.

Les velocitats d'obturació ràpides poden emprar-se tant per a quan hi ha molta llum com quan vulguem congelar subjectes en moviment.
Les velocitats d'obturació lentes, per quan hi ha poca llum o vulguem que el subjecte surti mogut.


Per tant, l'obturador pot:
  • Regular el pas de la llum, controlant la seva velocitat.
  • Determinar la nitidesa de la imatge (congelar imatge/imatge moguda).



DIAFRAGMA (obertura):

Dispositiu que controla la quantitat de llum que arriba al sensor regulant la seva obertura.
     És com un iris humà: si hi ha molta llum, l'obertura serà relativament petita, si la hi ha poca, l'obertura serà major.

Podem saber si estem emprant un diafragma més gran o petit mitjançant els Números F: com més baix sigui el nombre F, major obertura del diafragma.

A més del seu ús en lluminositat, el diafragma també determina la profunditat de camp que obtindrem a la imatge: Com més obert, menys profunditat de camp -es difumina el pla llunyà- (i com més tancat, més profunditat -tota la imatge es veu enfocada-).

Per tant, el diafragma pot:
  • Controlar la quantitat de llum.
  • Controlar la profunditat de camp (l'espai del pla que es veu enfocat).

La profunditat de camp és l'espai per davant i darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt acceptablement nítid reproduïts en el mateix pla d'enfocament.
     Aquesta també té relació amb la distància d'enfocament, ja que com més aprop estiguem del subjecte, menys profunditat de camp tindrà la imatge.
     També la determina el tipus d'objectiu: si tenim un objectiu curt (més zoom), tindrem menys profunditat de camp.



ISO (sensibilitat):

Capacitat que té la càmera de ser més o menys sensible a la llum. Quan apugem l'ISO, la càmera amplifica electrònicament la senyal i fa que la imatge es vegi més il·luminada.
     No obstant, com més l'apugem, més soroll digital tindrà la nostra fotografia.

Per tant, sempre que puguem, allò adient és treballar amb una ISO relativament baixa, ja que proporciona major qualitat.


PER TAL D'OBTENIR UNA EXPOSICIÓ CORRECTA, HEM DE CONTROLAR AQUESTS TRES COMANDAMENTS I REGULAR-LOS AMB LA FI D'OBTENIR LA MAJOR QUALITAT POSSIBLE.
     Podem regir-nos sobre una quantitat de llum estàndard, que ens indicarà el fotòmetre.


EL FOTÒMETRE:


El fotòmetre analitza i medeix la quantitat de llum que hi ha per a que el sensor rebi sempre la mateixa quantitat de llum.
     Si troba que hi ha massa o poca llum, ho determinarà mitjançant una escala com la següent:


Gràcies al fotòmetre, podem saber si una imatge està Subexposada (massa fosca), correcta, o Sobreexposada (massa il·luminada, cremada).




EXERCICIS FOTOGRÀFICS
EXERCICI 1

Utilitza 3 objectes -per exemple, tres piles-, i situa'ls separats entre si, a la mateixa distància l'un de l'altre però a diferent distància respecte a la càmera. Enquadra els 3 objectes i enfoca l'objectiu situat al centre de l'enquadrament:

  • Fotografia 1: L'objecte del centre de l'enquadrament ha de ser enfocat, els altres dos, desenfocats. Aconsegueix que hi hagi poca profunditat de camp.

  • Fotografia 2: Els tres objectes han de ser enfocats. Aconsegueix molta profunditat de camp.



EXERCICI 2  

Amb la col·laboració d'un company, realitza les següents fotografies:
  •  Fotografia 3: El subjecte ha de realitzar un salt a l'aire: aconsegueix congelar el moviment.


  • Fotografia 4: El subjecte ha de realitzar un salt a l'aire: aconsegueix que el subjecte surti "mogut".

diumenge, 29 de novembre del 2015

CREACIÓ D'IMATGES FOTOGRÀFIQUES

Per a posar en pràctica els coneixements de fotografia ja adquirits a la matèria, he realitzat, de manera individual, tot un seguit d'imatges fotogràfiques. 
Aquestes foren preses a Pallejà, en el període de temps comprès entre el 6 i el 29 de novembre de l'any 2015.

Posteriorment, vaig inserir-les totes en una presentació de Prezi, per tal de fer l'exposició de les quals més dinàmica:



Maitane Francisco

diumenge, 25 d’octubre del 2015

EL COLOR TURQUESA

El color turquesa és un color de la gamma freda: és un blau verdós o cian semi-saturat.
     El terme turquesa sorgí en referència a la pedra preciosa provinent d'una regió concreta de l'Àsia central: el Turquestan.




Tal i com hem dit -i podem observar-, el turquesa té un to blavós, tirant a verdós; per tant, té sentit que la psicologia d'aquest color comparteixi semblances amb la dels colors que el conformen (el blau i el groc): el color turquesa és un color amistós i alegre -com el color groc-, que inspira pau i calma -com el blau-.
Es diu que és un color que facilita la claredat de pensament, ja que actua com a relaxant del nostre sistema nerviós. D'aquesta manera, aporta confiança i seguretat, tant en una situació de presa de decisions com, per exemple, en una en que haguem de parlar en públic -estructurar les nostres idees, cohesionar el discurs.
     A més a més, se l'anomena "el color de l'ànima evolucionada", ja que contribueix en una millor comunicació emocional (estabilitat emocional i alt grau d'empatia).
Eleva també els nivells de creativitat personal i ajuda a estimar-nos a nosaltres mateixos i als demés de manera incondicional.

He escollit aquest color per a fer-ne un petit estudi i elaborar el vídeo perquè és un color en que em sento representada, a més de ser un dels meus preferits.
     Així doncs, per a fer el vídeo no he escollit una temàtica concreta, sinó que he decidit escollir imatges que compartíssin una característica o simbolisme compartit: la Bellesa.
Perquè: què em transmet, el turquesa, personalment? Quan jo percebo aquest color hi veig Bellesa i perfecció (val a dir, doncs, que es tracta d'una concepció totalment subjectiva).





Pel que fa al vídeo, doncs, he tractat de seleccionar imatges en que jo, personalment, hi veiés bellesa (flors, el mar, inclús personatges representatius).
     Respecte a la manera d'introduïr-les, he decidit no fer masses fusions, ja que també he intentat fer-les quadrar amb el tempo i pulsacions que marca la melodia amb que he decidit acompanyar-les. D'aquesta manera, la gran majoria de les imatges apareixen sense cap difusió per dotar el vídeo de dinamisme (a excepció de la primera, amb la que introdueixo el vídeo; la quarta, en la qual introdueixo el títol; i l'última, en la que tracto de difuminar la última imatge).
El títol del vídeo ("Respirar bellesa és fer vida") està relacionat amb la música triada ("Breathe me", de Sia), a més de que considero que és una melodia calmada i original; adient al color triat.

A més a més, ja que he tractat una temàtica abstracta representada en les imatges i no pas una concreta -de manera que el simbolisme denotatiu de les quals és bastant dispers-, he intentat introduir-les o bé en relació amb la lletra de la cançó (com, per exemple, al vers en que diu "Help", a l'inici de la cançó, he escollit col·locar una imatge en que s'hi veiés una flor sola, desamparada; al vers en que la lletra diu "be my friend", he decidit introduir una imatge en que es vegin un parell de gatets, de manera que representi una amistat; un altre exemple és l'últim vers, en que Sia canta "breathe me" amb una veu de falset molt aspirada, en el qual he introduït una última imatge en que es pot observar una dona sota l'aigua i traient aire per la boca, de manera que suposa certa sensació d'asfíxia) o bé en funció de la relació denotativa entre les imatges, sense més (de manera que vaig introduïnt tot un seguit d'imatges en que s'hi vegin gats; un seguit d'imatges en que s'hi vegin itineraris naturals; una sèrie d'imatges en que hi veiem personatges cèlebres; etcètera).



Maitane Francisco

dimarts, 13 d’octubre del 2015

COMPTE AMB EL COLOR

Els valors cromàtics modifiquen les nostres percepcions, condicionen l'estat d'ànim i, per tant, influeixen sobre les nostres decisions. Partint d'aquesta base, no ens sorprendrà saber que els especialistes en màrqueting n'utilitzen els efectes per orientar les nostres compres.

Segons un estudi de Kissmetrics: entre el 62% i el 90% de la informació que rebem en els 90 primers segons després de veure una persona o objecte està relacionada amb el color.
     Així doncs, el color a la publicitat és un estímul per a la venda: aquest penetra en la nostra psique, ens provoca una emoció i ens transmet un significat determinat per un implícit valor de signe.
S'han demostrat, mitjançant diversos estudis i experiments, evidents efectes fisiològics dels colors, que tenen transendència al màrqueting:

  • El color NEGRE transmet potència, exclusivitat, luxe, elegància i pes -als objectes que acompanya-. Alhora, també expressa agressivitat, i té connotacions de dol, mort i terror.
         Aplicat a la roba, el color negre evoca poder; i sobre productes, alta gamma i elitisme.

  • Pel que fa al color VERMELL, està comprovat que el fet de veure'l causa excitació: fa augmentar l'adrenalina al cos, el cor batega més fort, es dispara la pressió sanguínia, i agumenten la respiració i la gana -pel que se'l sol emprar per acompanyar productes d'alimentació-.
         Tranmet, doncs: energia, urgència, dinamisme i (fins i tot) violència; emoció, sentiment, passió i erotisme.

  • El TARONJA és una crida a l'acció (en màrqueting, una crida a subscriure's o a comprar/vendre). Transmet calidesa i exotisme perquè s'associa amb llocs amb aquests trets. Alhora, és símbol de creativitat i entusiasme; però té també certa connotació de frivolitat.

  • El GROC és optimista, juvenil, i fins i tot luxós; és ideal per cridar l'atenció i alertar. També ens transmet "activació", moviment.
         Tanmateix, en dosis excessives pot transmetre irritabilitat. A més a més, simbolitza la llum i la intüició.

  • El color VERD s'associa amb la salut, l'esperança, la naturalesa, la fertilitat, l'ecologia, informalitat i, fins i tot, lleugeresa. Per tant, tendeix a despreocupar, calmar i tranquil·litzar a qui el veu.

  • El BLAU expressa confiança, seguretat, lleieltat, i juventut. Transmet també serenitat, relaxació i facilita la concentració -malgrat que, si se n'abusa, l'efecte relaxant pot acabar deprimint-nos-. Això es deu a que, al veure'l, el cervell envia hormones neurotransmissores que aconsegueixen un descens de la temperatura i baixar-nos el pols.     Té una connotació de lleugeresa, higiene i fred. A més a més, s'associa a la joventut i a la masculinitat -tot i que, de nou, aquest caràcter no ha estat pas fixe al llarg de la història-.
         En particular, el blau és un color que no encaixa gaire en l'alimentació -sols si es promocionen aliments light-.

  • El color PORPRA (o lila) és un color que expressa exclusivitat, elitisme -alta qualitat- perquè se'l relaciona amb la reialesa. En algunes cultures té connotacions religioses.
         Tanmateix, també té un punt de melancolia.

  • El color ROSA pot reduir valors fisiològics com el pols i la tensió arterial i, per tant, apaivagar la ira i l'ansietat i mitigar comportaments violents.
         Se'l considera un color romàntic, eròtic, delicat, tímid i femení -tot i que aquest últim és un caràcter que ha variat amb el pas del temps-.

  • El MARRÓ expressa severitat i maduresa; i transmet un aire rústic i còmode. S'associa també amb la fusta, la terra, el camp i la tardor.

  • El color GRIS transmet tristesa, silenci, indecisió, monotonia, i, fins i tot, pobresa.
         Malgrat això, algunes tonalitats derivades com els colors PLATEJATS -analitzats des d'un punt de vista de màrqueting- transmeten la idea de que el producte és car i exclusiu.

  • I, finalment, el color BLANC es relaciona amb la pau, llibertat, i la serenitat, la modèstia, innocència i puresa. Alhora, aplicat a productes, aquest color aporta neutralitat, elegància i elitisme al mercat. Pot transmetre la idea de que un producte és més fàcil d'utilitzar.
         Crea l'impressió de buit, infinit, i de llum i, a més a més, combina amb la resta de colors, i es pot transformar en qualsevol altra cosa.



A més a més, a nivell sensorial, el color pot influir en la dimensió espacial (el groc i el vermell, per exemple, tendeixen a aportar als objectes una sensació de proximitat i grandesa) i en el gust (el blau en particular no és un color gaire adient per als aliments i, psicològicament, no influeix positivament en el gust del que estiguem ingerint).



FACTORS CULTURALS SOBRE EL VALOR SIMBÒLIC DELS COLORS


Tanmateix, quan es parla de colors, a banda dels efectes fisiològics ja esmentats, l'època, cultura i el lloc condicionen directament la concepció que es té dels quals.
     Les sensacions que experimentem al percebre els colors són experiències psicològiques i subjectives, ja que depenen de l'experiència que el receptor tingui, i evolucionen amb el canvi dels estils de vida, moda, i edat.

Per tant, una aposta de color en una estratègia publicitària no és vàlida per a tothom, per sempre, ni arreu del planeta. Així doncs, una empresa ha d'establir els valors cromàtics en funció de la percepció que se'n vulgui transmetre, i també tenint en compte la zona geogràfica (per exemple, a Àsia els colors or, brillant i pastel tenen èxit, mentre que a Occident ens poden semblar vulgars).



TRANSCENDÈNCIA DEL COLOR AL MÀRQUETING


Un moviment clau que les empreses duen a terme a l'hora de promocionar-se és "apropiar-se" d'un color determinat per potenciar l'estratègia de comunicació: d'aquesta manera, els consumidors recordaran cèlebres lemes publicitaris ("Piensa en verde"; "la cuenta Naranja"; etc.) i identificarà el producte orientant-se exclusivament pel color ("Doni'm allò que és de color...").

Els colors canvien l'experiència dels productes, l'aplicació d'un color o un altre fa variar el missatge que transmeten -exactament igual que quan ens vestim les persones-. Per tant, per a una empresa, l'elecció del color és tan important com la del nom.
     Per a una empresa, una associació cromàtica original -no estereotipada- proporciona un punt de diferenciació superior.
     Una altra tàctica és adoptar un color en contra dels cànons recomanats per al producte en qüestió -com, per exemple, atribuir el color vermell (el qual té connotacions de "risc" i atreviment) a una entitat financera-, ja que constitueix un punt de provocació.
     Per últim, una tercera aposta cromàtica per a una empresa és canviar de color per diferenciar-se de la competència i cridar l'atenció (per exemple, l'any 1990, Heinz va llançar un quètxup de color verd; va vendre'n set milions d'exemplars durant els set primers mesos).


Maitane Francisco

dimarts, 6 d’octubre del 2015

CREACIÓ D'IMATGES

Realitza de manera individual 5 fotografies, quatre corresponents a les diferents funcions de la imatge i una utilitzant almenys un recurs expressiu.


Funció referencial:



En cas de que no s'entengui la gràcia del titular de la notícia: 
https://www.youtube.com/watch?v=Kx9yTOOsmpw

Ens trobem davant d'una imatge referencial-informativa, la qual he elaborat mitjançant el programa de retoc fotogràfic Gimp 2.8.
     La intencionalitat d'aquesta imatge -i de qualsevol fotografia referencial- és acompanyar un text informatiu, com una notícia o un article, així que aquest ha estat el meu objectiu al inventar i realitzar tant la imatge com el suposat article.
     El fotomontatge fou creat el dissabte 3 d'octubre de 2015, Pallejà.


Funció emotiva:
 

Per a elaborar una imatge que transmitís emocions he optat per representar una situació relacionada amb la infantesa: En un passadís delimitat per una barrera de natura agresta -a l'esquerra- i una alta tanca al costat oposat hi he situat un os de peluix i un mitjonet d'infant.
     A més a més, he utilitzat un programa de retoc online anomenat Pizap per a reduir-ne la saturació -el color ha perdut intensitat- i, d'aquesta manera, dotar d'un caràcter més fred i trist la imatge.
     El meu objectiu, doncs, era representar una escena en que un nen petit s'endinsa en un bosc salvatge i perillós, i perd el seu osset de peluix i un dels seus mitjons. La imatge expressa soledat i pèrdua.
     La imatge ha estat elaborada el dimarts 6 d'octubre de 2015, a Pallejà.


Funció poètica:


 Per a realitzar una imatge poètico-estètica he decidit fotografiar a la meva gateta, la Boleta.
     Personalment trobo que les imatges estètiques són generalment buides d'un significat clarament pragmàtic, ja que la seva bellesa i esteticisme resideix en la subjectivitat que desprenen -en el sentit de que, d'alguna manera, atrauen a les/als espectadores/ors en funció dels seus gustos personals-. Així doncs, a mi personalment una imatge com aquesta m'impacta i em resulta particularment bella.
     La imatge ha estat presa el dia 6 d'octubre de 2015, a Pallejà.


Funció suggestiva:


En aquest cas he elaborat una imatge amb la que pretenc convèncer l'espectador de que compri un determinat producte -concretament, les botes en qüestió-. Així doncs, al enfocar-lo a màrqueting, hi he col·locat el logo Quechua usant, altre cop, el programa Gimp 2.8.
     La intencionalitat d'aquesta imatge és donar a entendre que dur posades aquestes botes és com caminar descalç/a.
     Aquesta imatge ha estat presa el 6 d'octubre de 2015, a Pallejà.


Recurs expressiu (Comparació):


Per últim, en aquesta cinquena imatge he tractat de plasmar-hi un recurs expressiu visual concret: la comparació. Aquesta té també un caire publicitari, ja que he establert la comparació amb l'objectiu de dotar un producte de determinades qualitats.
     Aprofitant que els dos subjectes de la imatge són bessons, i són ben bé exactes, he establert una relació entre els quals i unes taronges naturals i un suc de taronja. Així doncs, pretenc donar a entendre, des d'un punt de vista publicitari, que el suc és tan igual a les taronges com ho són els dos bessons.
     Així doncs, he creat la imatge fusionant una fotografia i un petit fotomontatge -elaborat amb el programa Gimp-. La data de la qual ha estat 6 d'octubre de 2015, Pallejà.


Maitane Francisco

dijous, 24 de setembre del 2015

Ara que ambdós conceptes han estat definits, busca tres exemples d'imatges fotoperiodístiques i tres d'imatges lligades a la fotoil·lustració:


FOTOPERIODISME:



Fotografia extreta del diari El Periódico (8 d'agost del 2015): Un gran incendi arrassa més de 5.000 hectàrees a Extremadura.
La imatge en qüestió informa d'un esdeveniment: un incendi a Extremadura. És espontània i veraç, i acompanya un article periodístic.




Manifestació del moviment radical feminista Femen.
En aquest cas, ens trobem de nou amb una fotografia clarament no preparada, de caire periodístic -com l'anterior-, però informant sobre un fet social: una manifestació pública.




Fotografia extreta del diari El Periódico (pertanyent a un article del 5 de desembre de 2013): Nelson Mandela saluda a la multitud al sortir de la presó, el febrer de 1990.
Aquesta tercera fotografia il·lustra un moment espontani del moment històric que representà l'alliberament de Mandela. Es tracta d'una imatge d'imprevist, no preparada, "de paparazzi". Actua, a més a més, com a complement a un article periodístic.



FOTOIL·LUSTRACIÓ:



Fotografia que acompanya un article del diari El País (24 de setembre de 2015): "La ducha, ¿por la mañana o por la tarde? Depende de lo que se busque"
La imatge en qüestió no és pas una imatge publicitària, ni molt menys una fotografia producte d'un reportage. Tanmateix, el que definitivament no és és una imatge periodística: Està preparada per a acompanyar a un article.




Fotografia de l'anunci d'un perfum.
Tal i com podem comprovar, la model de la fotografia està clarament posant per a un fotoreportatge amb fins publicitaris. És evident que la imatge ha estat modificada amb programes de retoc.




De nou, he trobat adient afegir una segona imatge que tingui com a subjecte a una activista de Femen:
     D'aquesta manera, comparo com s'il·lustra de diferent manera a les subjectes a la imatge fotoperiodística -mostrant una imatge merament informativa d'un esdeveniment- i a la de fotoil·lustració -en la que la subjecte es mostra davant la càmara per a fer un tipus de "publicitat" o difusió del propi moviment-.


Maitane Francisco

dimarts, 22 de setembre del 2015

Comenta i busca una il·lustració per la següent cita:


La fotografía es la única "lengua" comprendida en el mundo entero, y al acercar todas las naciones y culturas enlaza a la familia humana. Independiente de la influencia política -allí donde los pueblos son libres-, refleja con veracidad la vida y los acontecimientos, nos permite compartir las esperanzas y angustias de otros, e ilustra las condiciones políticas y sociales. Nos transformamos en testigos presenciales de la humanidad e inhumanidad del género humano.

Helmut Gernsheim (Creative Photography, 1962)


Tal i com diu Gernsheim, la fotografia és un llenguatge universal, que tots comprenem i interpretem.
     La cita al·ludeix també a la facultat que té la imatge -concretament la fotografia- d'ésser un eix unificador de cultures, països, i persones en general i, alhora, informador d'esdeveniments.

Tanmateix, tal i com queda ben clar al final: "(...) refleja con veracidad la vida y los acontecimientos, nos permite compartir esperanzas y angustias de otros, e ilustra las condiciones políticas y sociales. Nos transformamos en testigos presenciales de la humanidad e inhumanidad del género humano".
Al llegir-la, jo -personalment- penso en el periodisme occidental arreu del món: com reporters i reporteres plasmen informació en imatges però alhora, no hi prenen part -ni per bé ni per malament-. Penso en la cruesa que requereix aconseguir una imatge impactant (sobre un esdeveniment que pretenem notificar); es requereix de la nostra inhumanitat més freda:




Maitane Francisco

divendres, 18 de setembre del 2015

Benvingudes i benvinguts al meu blog,

una proposta interactiva duta a terme arrel de la matèria de Segon de Batxillerat, Cultura Audiovisual.
En aquest, doncs, us convido a descobrir aspectes poc coneguts sobre la imatge als medis de comunicació, al cinema, i a la societat contemporània en general. Desitjo també que gaudiu de tots aquells projectes que servidora dugui a terme i publiqui al blog en qüestió al llarg de nou prometedors mesos.

P.D. Incloc al peu d'aquesta primera entrada una imatge de l'artista mexicana Frida Kahlo, a la qual personalment admiro per la pintora, feminista i revolucionària que fou.


Maitane Francisco