dimarts, 17 de maig del 2016

"QUE TINGUIS ULLS NO SIGNIFICA QUE SÀPIGUES MIRAR"

"Que tinguis ulls no significa que sàpigues mirar", comenta el cineasta Peter Greenaway, fent referència a com les i els consumidor(e)s de material audiovisual som "analfabets visuals" perquè no se'ns educa per parlar el llenguatge de la imatge.

Greenaway fa una crítica ferotge al cinema d'avui dia -comparable a la d'un moviment cinematogràfic trencador i innovador com la Nouvelle Vague o Dogma 95-: per a ell, el cinema està estancat, buit, no té valor.
     És un cinema sotmès, esclau, del text (se serveix de llibres i novel·les per inspirar-se, necessita l'ordre i predisposició que aporta un guió, etcètera), i tot plegat fa que el món del cinema estigui desfasat de pel·lícules fast-food, "per passar l'estona", "perquè cal omplir els festivals de cinema".

L'entrevistat, però, al·lega que això pot canviar (i, de fet, ha de fer-ho): començarà l'Era de la imatge, un moment de canvi en què el cinema "s'independitzi del text", motivat per les ganes de les noves generacions per ser creadors propis i no "il·lustradors de les idees i contes dels altres".
     Per a Greenaway, les noves pel·lícules es valdran d'un nou "alfabet de la imatge"; no partiran d'un guió; les pantalles amb què es veuran seran circulars, per a envoltar i immergir en totalitat l'espectador; la imatge i figura de l'actriu o actor cèlebre en qüestió no serà un punt clau a la pel·lícula, sinó que aquests seran mers intèrprets, sense un excés de protagonisme i importància -ressò a la Nouvelle Vague (i els seus "derivats") amb els seus joves intèrprets amateurs oposant-se al star system-. I, per últim, el cinema deixarà llavors de ser submís de la limitadora càmera (serem creadors, no tècnics): creant imatges mitjançant la manipulació de la llum artificial (com els iniciadors: Rembrandt, Velázquez, Rubens, Caravaggio...).

En definitiva, Greenaway confia en una evolució del cinema, confia en que aquest esdevindrà un "vertader art", de pura i absoluta creació, i no tant tecnicisme.
     Confia en que serà espontani, ja que no es preocuparà de planificar amb un guió, sinó de plasmar el moment present sense expectatives. Desitja que sigui lliure: de l'elit que el domina i acapara -Hollywood, star system-, de la sublimació a un aparell tècnic i de la limitació visual i sensorial que ofereix una pantalla rectangular.



Personalment, rere analitzar l'ideal que expressa el cineasta holandès a l'entrevista de La Contra de La Vanguardia, jo raono com ell. Per a mi, el cinema avui en dia està definitivament comprat, venut i desgastat. Ja no es fan obres d'art cinematogràfiques... on ha quedat l'originalitat? I les ganes de fer coses noves? És que ja està tot inventat?
     Hem de llançar-nos de cap a aquesta utopia emmirallant que representa l'Era de la imatge: avancem, evolucionem com a cineastes i també com a espectador(e)s!

Hem d'aprendre a mirar, a entendre el món de la imatge i a dominar-lo, per a retornar a unes arrels que ja tenim ben bé oblidades: les arrels de la creació artística per sobre de l'avarícia i del benefici capital.


Maitane F. M.