diumenge, 6 de març del 2016

ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS


COMÈDIA

La comèdia és, junt amb el documental, el gènere cinematogràfic més antic.
Una comèdia cinematogràfica és una pel·lícula d'humor, l'objectiu de la qual és fer riure l'espectadora o espectador.

Les característiques principals d'aquest gènere són:
  • Ofereix una visió humorística, satírica o absurda de la realitat.
  • Té un final feliç.
  • En la seva producció hi té molta més importància el diàleg que els aspectes tècnics (la imatge i l'estètica). 
  • L'argument en una comèdia es basa sovint en l'anècdota, en situacions absurdes en què els personatges són posats en ridícul.
  • Són pel·lícules sense profunditat psicològica, sense estructura dramàtica precisa, progrés narratiu o evolució en els personatges. La pel·lícula sol estar conformada per successions de gags.
  • El personatges principals són retratats com persones amb vulnerabilitats, defectes i vicis. Solen encarnar característiques com trapella, xerraire, crèdul/a i inconscient, ximplet...
    A més a més, representa una persona amb una moral pobra, que ben bé actua instintivament.


FITXA TÈCNICA DE FAMOSES COMÈDIES:

1. A Night at The Opera ("Una nit a l'òpera")

   Títol: A Night at The Opera
   Any: 1935
   Gènere: Comèdia
   Durada: 96'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: Sam Wood, Edmund Goulding
   Producció: Irving G. Thalberg
   Guió: James Kevin McGuinness
   Muntatge: William LeVanway
   Repartiment: Groucho Marx,
                              Harpo Marx,
                              Chico Marx,
                              Margaret Dumont,
                              Kitty Carlisle,
                              Allan Jones.

   Productora: Metro-Goldwyn-Mayer


Sinopsi argumental: Per motius de negocis, Groucho agrupa les grans estrelles de l'Òpera de Milan en un vaixell amb destí a Nova York. A bord viatgen també els polissons Harpo i Chico. Entre els tres, revolucionen el vaixell, organitzen un escàndol a Nova York i converteixen la nit d'estrena en una bogeria que el món de l'òpera mai oblidarà.









 2. Monty Python's Life of Brian ("La vida de Brian")

   Títol: Monty Python's Life of Brian
   Any: 1979
   Gènere: Comèdia
   Durada: 93'

   Idioma: Anglès
   País: Regne Unit

   Direcció: Terry Jones
   Producció: John Goldstone
   Guió: Monty Python
   Muntatge: Julian Doyle
   Repartiment: Graham Chapman,
                              John Cleese,
                              Terry Gilliam,
                              Eric Idle,
                              Terry Jones,
                              Michael Palin.

   Productora: HandMade Films, Python's Pictures


Sinopsi argumental: La vida de Brian és una comèdia de ficció situada en el context de la Palestina de l'època de Crist, durant l'imperi romà. Se sustenta en las aventures d'un home normal i corrent, Brian Cohen, fill bastard d'un soldat romà i una feminista jueva, al que les multituds confonen repetidament amb Jesucrist.
     Parodia la filosofia messiànica (del Messies) que va proporcionar el naixement del cristianisme, el dogmatisme i la intolerància.






Context de producció: Rere l'estrena de la pel·lícula al Regne Unit, el film va impulsar manifestacions de protesta per part d'una associació de rabins de Nova York i se'n va prohibir l'estrena a Irlanda i Noruega, ja què se la considerà una blasfèmia. 
     Les crítiques varen contribuir a què la pel·lícula assolís una recaptació de 20 milions de dòlars als Estats Units, on, a més a més, fou qualificada com a "apta per a menors de 17 anys en companyia d'un adult".
     Al Regne Unit, l'escàndol va fer que augmentessin les xifres de taquilla, tot i enfrontar-se amb la censura.



ELEMENTS FORMALS DE LA PEL·LÍCULA:

  • CODIS VISUALS: Format horitzontal; cap tendència marcada en composició de fotografia.
    Pel que fa a l'angulació, no s'empra ni la zenital ni la nadir, predominen els angles frontals, picats i contrapicats (sobretot quan s'enfoquen els personatges en un diàleg i, potser, un està situat en una plataforma més elevada que l'altre).

    La imatge té molta profunditat de camp. A tots els plans hi ha molts personatges, no té cap caire intimista.
    Predominen els PC molt recurrents, PG, GPG per a mostrar el context escenogràfic (edificis romans, per exemple), alguns PP quan s'enfoquen les reaccions dels personatges en escenes on s'aporta una visió més subjectiva del personatge.

    Pel que fa al codi escenogràfic, la pel·lícula s'ambienta a Judea, any 33 d.C., en l'època d'imperialisme romà. Per tant, l'escenografia imita tant ambients àrids del desert com interiors antics (habitatges petits construïts dintre de pedra) i infraestructures romanes (coliseus, palaus).
    La majoria d'escenes són d'exterior, amb il·luminació natural. En les escenes d'interior també se sol emprar il·luminació natural, excepte en escenaris especialment foscos, on potser els personatges duen espelmes.
  • CODIS SONORS: Al llarg de la pel·lícula, és recurrent la música amb un toc tradicional o "històric" (leitmotiv), que consisteix en música de, sovint instruments de vent (trompetes).
     Al final de la pel·lícula apareix una famosa cançó pertanyent a la BSO del film: Always look on the bright side of life.A més a més, hi ha efectes de so determinats, com sons en escenes de cops, de caigudes, de cridòria de la gent, i quan caminen els romans (so exagerat de passos).

Pel que fa a la veu narrativa, a més a més, sol ser en 1a persona (el personatge de Brian és el propi narrador) en estil directe -és a dir, diàlegs-, excepte en una escena determinada, en la qual se sent una veu en off (escena en què s'explica el pla dels integrants del Front Popular de Judea per fer un cop d'estat al palau de Juli Cèsar).

  • RITME DEL MUNTATGE: El muntatge de la pel·lícula és lineal, ja que el fil de la història està estructurat cronològicament, amb coherència. No obstant, sí hi ha una el·lipsi de temps rere el principi de la pel·lícula: es mostra el naixement de Brian, i, rere un canvi de seqüència,  se'ns mostra Brian amb 33 anys (el temps avança).

    Les seqüències són molt lentes, sovint són gags (la pel·lícula sencera és una successió de gags).
    Al llarg de cada seqüència, s'entreté molt en un espai, perquè el diàleg és molt extens i aquesta és la clau de l'humor.
    Hi ha moltes escenes de persecució.

    Quan es canvi de seqüència, sempre es fa per fosa a negre.
  • A QUI VA DIRIGIDA?
    Podríem dir que tant la pel·lícula en qüestió com totes les comèdies en general tenen una doble interpretació (per part del públic):
    D'una banda, la seva estètica i actuació és humorística, pel que per a un públic infantil, és còmic. D'altra banda, la seva temàtica (també humorística) està sovint relacionada amb tòpics de la cultura general, que és possible que el públic infantil no comprengui, de manera que, en aquest sentit, està orientada a un públic més madur.
  • PERSONATGES: Podem destacar alguns personatges rellevants com:
    - Brian Cohen (el protagonista)
    - Judith (una de les integrants del Front Popular de Judea, de qui Brian s'enamora)
    - Reg (cap del Front Popular de Judea)
    - La mare de Brian, Mandy
    - Juli Cèsar (emperador i cap dels romans)
    - Centurió (un dels romans militars)

    A més a més, podem remarcar que hi ha actors que al llarg de la pel·lícula, desenvolupen diferents papers, i apareixen repetidament encarnant diversos personatges.





3. As Good as It Gets ("Millor, impossible")

  
   Títol: As Good as It Gets
   Any: 1997
   Gènere: Comèdia romàntica
   Durada: 139'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: James L. Brooks
   Producció: James L. Brooks, Bridget Johnson
   Guió: Mark Andrus, James L. Brooks
   Muntatge: Richard Marks
   Repartiment: Jack Nicholson,
                              Helen Hunt,
                              Greg Kinnear,
                              Cuba Gooding Jr.,
                              Skeet Ulrich.
                             
   Productora: Gracie Films


 Sinopsi argumental: Melvin Udall és un escriptor obsessiu i maniàtic, un dels éssers més desagradables i desagraïts de Nueva York. Pateix un desordre obsessiu-compulsiu, pel que estableix rutines que segueix diàriament (com anar a menjar cada dia a una cafeteria on és servit per Carol Connelly, una cambrera i mare soltera, de qui s'enamorarà. Un bon dia, Melvin ha de fer-se càrrec d'un petit gos, tot i que detesta els animals. La presència de l'animal en la seva vida, estovarà el seu cor i el farà millor persona.








4. Airplane ("Aterra com puguis")


  
Títol: Airplane
   Any: 1980
   Gènere: Comèdia
   Durada: 88'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: Jim Abrahams, David Zucker, Jerry Zucker
   Producció: Jon Davison
   Guió: Jim Abrahams, David Zucker, Jerry Zucker
   Muntatge: P. J. Kennedy
   Repartiment: Robert Hays,
                              Julie Hagerty,
                              Leslie Nielsen,
                              Robert Stack,
                              Lloyd Bridges.
                             
   Productora: Paramount Pictures


Sinopsi argumental: El vol 209 de la Trans American surt de Los Ángeles amb destí a Chicago
A l'avió, tots els passatgers i la tripulació emmalalteixen a causa d'una intoxicació alimentària. Ted Striker, un ex-pilot de caça que té problemes d'alcoholisme i por a volar, haurà de cooperar amb la seva ex-novia, hostessa de l'avió, per aterrar en un context de mal temps i nervis.
     Obra mestra de la comèdia absurda dels anys 80 que parodia totes les pel·lícules sobre desastres aeris que varen estrenar-se al llarg de la dècada dels 70.






Maitane Francisco Martínez