Tot projecte de producció audiovisual (curtmetratge) comença amb una IDEA. Aquest és el primer pas -bàsic i primordial- per a emprendre el projecte desitjat.
No obstant, el procés de producció audiovisual com a tal es divideix en TRES FASES:
1. Preproducció: La primera fase, que consisteix en preparar tot allò que vagi a ser necessari per a dur a terme la nostra idea. És, en essència, una planificació,
escrita en guió.
2. Producció: Posada en pràctica (execució) d'allò planificat a la preproducció.
3. Postproducció (edició): Un cop tenim tot el material gravat, l'editarem.
Aquesta postproducció s'executa en tres "subfases":
3.1. Selecció de les imatges (escollim les millors preses).
3.2. Muntatge
3.3. Sonorització
LA PREPRODUCCIÓ
A partir d'una idea, generarem un breu escrit que anomenarem SINOPSI, un petit esbós de la idea on se sintetitzaran els fets fonamentals de la producció, no més llarg de 10 línies.
A la sinopsi ha de constar l'espai i època en què passaran els fets, i els personatges i/o objectes que hi apareixeran.
Un cop tinguem la sinopsi feta, passarem a fer el GUIÓ LITERARI, en el qual ja explicarem la història que brota de la idea en la sinopsi. Per això, el redactarem amb estructura narrativa estàndard: nus, plantejament, desenllaç (no ha de ser obligatòriament lineal, pot incloure flashbacks i/o flashforwards, sempre que siguin evidents, ja que han de ser compresos per l'espectador/a).
En el guió literari es farà referència a tots els detalls relacionats amb l'estètica dels personatges i dels escenaris (ja que la seva funció bàsica és servir de guia als actors).
El guió literari s'estructurarà en seqüències numerades en l'ordre cronològic que resultarà en la visualització normal del curt (ordre cronològic narratiu). Dividirem cada seqüència en escenes, i haurem de fer constar l'espai on transcorre aquesta (si és interior o exterior) i el moment del dia en què passa (matí, tarda, vespre, nit).
Apuntarem els personatges que intervenen, diàlegs -si els hi ha- i indicarem el so.
Un cop tinguem el guió literari, haurem de fer el GUIÓ TÈCNIC: Aquest serà una transcripció objectiva de les imatges i sons tal i com es veuran i escoltaran, ja que aquesta serà l'eina de treball i pauta de l'equip tècnic (càmera, tècnic de so) i artístic (dissenyador de vestuari, maquillador, escenògrafs, etc.).
En el guió tècnic cada escena ha d'estar desglossada en tots els plans que la conformin (pla general, primer pla,...), la descripció tècnica dels quals es farà en una graella on hi ha d'haver indicacions de: el número de pla (en total, de tota la producció), la localització, la posició i angulació de la càmera, la descripció de l'acció (sintètica) i la banda sonora (concretarem si el que sentim és diàleg, música, un efecte ambient o de so...), i el temps de duració del pla.
Rere elaborar el guió tècnic, haurem d'elaborar-ne un de IL·LUSTRAT o GRÀFIC (també anomenat Storyboard): Representarem el guió gràficament, en il·lustracions (pot anar sol o al costat del guió tècnic). És molt últil a la preproducció perquè dóna la idea il·lustrada de com vol el director que siguin les coses. Aquest guió s'utilitza moltíssim en produccions curtes (curtmetratges, anuncis publicitaris, videoclips...).
El guió il·lustrat són dibuixos en forma de vinyeta on es representa el pla que estem descrivint en el guió tècnic. Les vinyetes han de tenir totes la mateixa dimensió i han d'estar numerades.
Dins d'aquestes vinyetes no es poden incloure textos ni globus de text (les informacions amb text han de situar-se sempre fora de la vinyeta), l'única indicació de signes que pot haver-hi a les vinyetes són fletxes que indiquin la direcció del moviment de càmera.
L'Storyboard té com a principal funció destacar o recalcar les escenes que necessiten un reforç visual, per a facilitar-ne la comprensió o la representació mental de les quals.
Un cop la idea ha estat "plasmada a paper" mitjançant els diversos guions, el director o el productor faran la planificació de com es posarà en pràctica la feina (com es gravarà), en funció principalment dels recursos econòmics i de la major eficiència i eficàcia per tal de disminuir al màxim les despeses.
Es farà, doncs, el PLA DE TREBALL, en què es redistribuirà (reordenarà) els plans decretats en el guió tècnic en l'ordre de rodatge dels quals.
L'ordre de treball tindrà en compte les necessitats tècniques i artístiques de la gent que treballa en aquella producció: tindrà en compte l'espai on s'enregistra (l'atrezzo, els permisos de gravació..), el vestuari, maquillatge/caracterització...; i tot plegat farà que el guió de treball s'agrupi en funció d'aquestes necessitats. Generalment, els plans s'agrupen per espai.
El realitza el productor, que és la figura que aporta el capital i té tot un equip de producció que treballa el pla de treball amb ell.
Fet això, la fase de Preproducció finalitza, passem a la de Producció:
LA PRODUCCIÓ
Rere tota la planificació, S'ENREGISTRARÀ tot en funció de l'ordre decretat en el pla de treball i els guions literari i tècnic.
2. Producció: Posada en pràctica (execució) d'allò planificat a la preproducció.
3. Postproducció (edició): Un cop tenim tot el material gravat, l'editarem.
Aquesta postproducció s'executa en tres "subfases":
3.1. Selecció de les imatges (escollim les millors preses).
3.2. Muntatge
3.3. Sonorització
LA PREPRODUCCIÓ
A partir d'una idea, generarem un breu escrit que anomenarem SINOPSI, un petit esbós de la idea on se sintetitzaran els fets fonamentals de la producció, no més llarg de 10 línies.
A la sinopsi ha de constar l'espai i època en què passaran els fets, i els personatges i/o objectes que hi apareixeran.
Un cop tinguem la sinopsi feta, passarem a fer el GUIÓ LITERARI, en el qual ja explicarem la història que brota de la idea en la sinopsi. Per això, el redactarem amb estructura narrativa estàndard: nus, plantejament, desenllaç (no ha de ser obligatòriament lineal, pot incloure flashbacks i/o flashforwards, sempre que siguin evidents, ja que han de ser compresos per l'espectador/a).
En el guió literari es farà referència a tots els detalls relacionats amb l'estètica dels personatges i dels escenaris (ja que la seva funció bàsica és servir de guia als actors).
El guió literari s'estructurarà en seqüències numerades en l'ordre cronològic que resultarà en la visualització normal del curt (ordre cronològic narratiu). Dividirem cada seqüència en escenes, i haurem de fer constar l'espai on transcorre aquesta (si és interior o exterior) i el moment del dia en què passa (matí, tarda, vespre, nit).
Apuntarem els personatges que intervenen, diàlegs -si els hi ha- i indicarem el so.
Un cop tinguem el guió literari, haurem de fer el GUIÓ TÈCNIC: Aquest serà una transcripció objectiva de les imatges i sons tal i com es veuran i escoltaran, ja que aquesta serà l'eina de treball i pauta de l'equip tècnic (càmera, tècnic de so) i artístic (dissenyador de vestuari, maquillador, escenògrafs, etc.).
En el guió tècnic cada escena ha d'estar desglossada en tots els plans que la conformin (pla general, primer pla,...), la descripció tècnica dels quals es farà en una graella on hi ha d'haver indicacions de: el número de pla (en total, de tota la producció), la localització, la posició i angulació de la càmera, la descripció de l'acció (sintètica) i la banda sonora (concretarem si el que sentim és diàleg, música, un efecte ambient o de so...), i el temps de duració del pla.
Rere elaborar el guió tècnic, haurem d'elaborar-ne un de IL·LUSTRAT o GRÀFIC (també anomenat Storyboard): Representarem el guió gràficament, en il·lustracions (pot anar sol o al costat del guió tècnic). És molt últil a la preproducció perquè dóna la idea il·lustrada de com vol el director que siguin les coses. Aquest guió s'utilitza moltíssim en produccions curtes (curtmetratges, anuncis publicitaris, videoclips...).
El guió il·lustrat són dibuixos en forma de vinyeta on es representa el pla que estem descrivint en el guió tècnic. Les vinyetes han de tenir totes la mateixa dimensió i han d'estar numerades.
Dins d'aquestes vinyetes no es poden incloure textos ni globus de text (les informacions amb text han de situar-se sempre fora de la vinyeta), l'única indicació de signes que pot haver-hi a les vinyetes són fletxes que indiquin la direcció del moviment de càmera.
L'Storyboard té com a principal funció destacar o recalcar les escenes que necessiten un reforç visual, per a facilitar-ne la comprensió o la representació mental de les quals.
Un cop la idea ha estat "plasmada a paper" mitjançant els diversos guions, el director o el productor faran la planificació de com es posarà en pràctica la feina (com es gravarà), en funció principalment dels recursos econòmics i de la major eficiència i eficàcia per tal de disminuir al màxim les despeses.
Es farà, doncs, el PLA DE TREBALL, en què es redistribuirà (reordenarà) els plans decretats en el guió tècnic en l'ordre de rodatge dels quals.
L'ordre de treball tindrà en compte les necessitats tècniques i artístiques de la gent que treballa en aquella producció: tindrà en compte l'espai on s'enregistra (l'atrezzo, els permisos de gravació..), el vestuari, maquillatge/caracterització...; i tot plegat farà que el guió de treball s'agrupi en funció d'aquestes necessitats. Generalment, els plans s'agrupen per espai.
El realitza el productor, que és la figura que aporta el capital i té tot un equip de producció que treballa el pla de treball amb ell.
Fet això, la fase de Preproducció finalitza, passem a la de Producció:
LA PRODUCCIÓ
Rere tota la planificació, S'ENREGISTRARÀ tot en funció de l'ordre decretat en el pla de treball i els guions literari i tècnic.
I un
cop tinguem l'enregistrament fet, passem a la part de postproducció (edició): ja
hem gravat les seqüències i tenim tot el material que necessitem:
LA POSTPRODUCCIÓ (Muntatge, edició)
En la fase de postproducció o edició, primerament SELECCIONAREM EL MATERIAL QUE DONEM PER BO (les preses vàlides, ja que el més probable és que de cada seqüència se n'hagin fet moltes).
FASES DEL MUNTATGE:
1. Seleccionar les preses
2. Decidir la longitud d'aquella presa (determinar el ritme i la durada): Tallar el material. Decidir, si hem gravat amb diverses càmeres, fins quan
3. Ordenar i enganxar el material que hem seleccionat.
4. Combinar la imatge amb la banda sonora.
El muntatge ha d'acomplir que s'estructuri la narració, ha d'ordenar les imatges i els sons que s'han gravat prèviament a producció en l'ordre en que es determina al guió tècnic.
S'ha de vigilar que no hi hagi errors de vestuari, d'escenari, d'etalonatge o de caracterització per a mantenir la continuïtat visual del que apareix en escena. A mantenir aquesta continuïtat visual se li diu "mantenir el RACCORD".
De cara a obtenir una continuació visual, doncs, hem de tenir en compte un seguit d'aspectes:
El moviment de la càmera (la direcció de recorregut), el nivell de mirada de la càmera (l'angulació, el punt de vista), la dimensió i el tipus de pla que tenim (l'enquadrament), la il·luminació, la situació dels objectes a l'espai on gravem.
Per a la il·luminació, procurarem aplicar Etalonatge: igualar la llum i el color (la temperatura de color) entre els diferents plans. És una acció que es fa sobre el producte ja acabat.
En muntatge també hi ha transicions: efectes visuals que s'utilitzen per unir o separar seqüències en l'edició.
La més habitual és la fosa: fosa a negre o la fosa a blanc, la fosa encadenada (es fon una imatge i apareix una altra).
Un cop està fet tot això tindrem el que anomenem "MÀSTER", que és el producte final acabat original, del qual es faran les còpies per distribuir.
Hi ha aspectes a part que hem de conèixer:
TIPUS DE MUNTATGE:
Antigament, el muntatge era analògic: hi havia un carret o cinta física, que s'havia de revelar.
Per tant, el visionat no era instantani. Per fer un muntatge, s'havia de tallar físicament la cinta i enganxar-la: per a fer això, s'usava una moviola.
Actualment hi ha muntatge digital, que permet el visionat instantani. A més a més, permet guardar molta quantitat d'originals perquè no ocupa un lloc físic.
Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada:
Dintre del muntatge parlem de conceptes com:
ERRORS DE MUNTATGE:
Existeixen diversos moviments de càmera:
Maitane Francisco
LA POSTPRODUCCIÓ (Muntatge, edició)
En la fase de postproducció o edició, primerament SELECCIONAREM EL MATERIAL QUE DONEM PER BO (les preses vàlides, ja que el més probable és que de cada seqüència se n'hagin fet moltes).
FASES DEL MUNTATGE:
1. Seleccionar les preses
2. Decidir la longitud d'aquella presa (determinar el ritme i la durada): Tallar el material. Decidir, si hem gravat amb diverses càmeres, fins quan
3. Ordenar i enganxar el material que hem seleccionat.
4. Combinar la imatge amb la banda sonora.
El muntatge ha d'acomplir que s'estructuri la narració, ha d'ordenar les imatges i els sons que s'han gravat prèviament a producció en l'ordre en que es determina al guió tècnic.
S'ha de vigilar que no hi hagi errors de vestuari, d'escenari, d'etalonatge o de caracterització per a mantenir la continuïtat visual del que apareix en escena. A mantenir aquesta continuïtat visual se li diu "mantenir el RACCORD".
De cara a obtenir una continuació visual, doncs, hem de tenir en compte un seguit d'aspectes:
El moviment de la càmera (la direcció de recorregut), el nivell de mirada de la càmera (l'angulació, el punt de vista), la dimensió i el tipus de pla que tenim (l'enquadrament), la il·luminació, la situació dels objectes a l'espai on gravem.
Per a la il·luminació, procurarem aplicar Etalonatge: igualar la llum i el color (la temperatura de color) entre els diferents plans. És una acció que es fa sobre el producte ja acabat.
En muntatge també hi ha transicions: efectes visuals que s'utilitzen per unir o separar seqüències en l'edició.
La més habitual és la fosa: fosa a negre o la fosa a blanc, la fosa encadenada (es fon una imatge i apareix una altra).
Un cop està fet tot això tindrem el que anomenem "MÀSTER", que és el producte final acabat original, del qual es faran les còpies per distribuir.
Hi ha aspectes a part que hem de conèixer:
TIPUS DE MUNTATGE:
Antigament, el muntatge era analògic: hi havia un carret o cinta física, que s'havia de revelar.
Per tant, el visionat no era instantani. Per fer un muntatge, s'havia de tallar físicament la cinta i enganxar-la: per a fer això, s'usava una moviola.
Actualment hi ha muntatge digital, que permet el visionat instantani. A més a més, permet guardar molta quantitat d'originals perquè no ocupa un lloc físic.
Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada:
- MUNTATGE CONTINUU: Volem explicar una història d'una manera continuada, pretenem reconstruir en temps real una acció (no hi ha el·lipsis -salts temporals-). Les seqüències tenen un ordre real.
- MUNTATGE DISCONTINUU: Hi ha el·lipsis de temps (flashback, flashforward) que s'han de fer narrativament comprensibles.
Dintre del discontinuu, ens trobem amb dos sub-tipus de muntatge:
· Muntatge paral·lel: Escenes que passen en moments i llocs diferents.
· Muntatge altern: Les accions es produeixen en el mateix moment, però en llocs diferents, i al final convergeixen. (Per exemple: dues persones que es lleven al dematí i es va mostrant el què fan, la càmera els persegueix i es veu com al final aquestes dues persones es troben).
- PLA SEQÜÈNCIA: Pla que es manté tota una seqüència (o tota una pel·lícula). No hi ha muntatge: tal qual es grava queda.
- MUNTATGE IDEOLÒGIC, INTEL·LECTUAL O DIALÈCTIC: Consisteix en donar o en fer veure una metàfora visual: vol suggerir o remarcar una idea, exposant el fet que està passant comparant-lo amb un altre a nivell metafòric.
Dintre del muntatge parlem de conceptes com:
- Pla, és la unitat bàsica narrativa, una tira contínua de pel·lícula cinematogràfica -de duració indefinida- creada a partir d'una serie de fotogrames, definida en el procés de muntatge.
- Seqüència és una unitat de relat amb sentit dramàtic complet, la qual es pot desenvolupar en un o diversos escenaris. És, per tant, el conjunt d'escenes amb un vincle narratiu, que formen part del desenvolupament d'una mateixa idea. Expressa una successió de situacions.
- Escena és la part del discurs visual que es dóna en un sol escenari. No té sentit dramàtic complet.
- Presa és el pla d'enregistrament des que la càmera comença a gravar fins que para (claqueta).
ERRORS DE MUNTATGE:
- Ràccord
- Salt d'eix o crossingline: Inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador.
Existeixen diversos moviments de càmera:
- Un dels més habituals és la Panoràmica (o "PAN"):
Moviment de rotació de la càmera mantenint la distància focal constant
(pot ser vertical o horitzontal). La càmera no es desplaça, sols rota
sobre el seu propi eix.
Segons la intenció de la panoràmica, pot ser descriptiva, de relació (relaciona un element que visualitzem amb altre) i de seguiment (la càmera segueix un personatge mentre es desplaça).
- Un altre és el travelling: La càmera es desplaça, no rota -sobre uns raïls, grua, etc-. Pot ser frontal, lateral, circular, vertical, horitzontal...
- Moviment lliure: Càmera en mà o "steady-cam" (arnès on es col·loca la càmera, que compensa el moviment que hi hauria càmera a l'espatlla).
- Zoom: Travelling òptic (la càmera no es desplaça, qui ho fa és l'òptica, les lents de la càmera) per apropar l'objecte.
Maitane Francisco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada