LA FOTOGRAFIA



La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en emmarcar una porció del con visual mentre s'està en el lloc apropiat. Com els escacs o l'escriptura, consisteix en escollir entre vàries possibilitats determinades, però en el cas de la fotografia el número de possibilitats no és finit sinó infinit.
                                                                             
HENRI CARTIER-BRESSON




Què és, la fotografia? En la cita anterior se'ns en fa una breu definició: és una manera de seleccionar la realitat, mitjançant una càmera, per tal de plasmar en una imatge fotogràfica allò desitjat (la part de la realitat a que volem donar importància; informació d'un lloc i d'un temps).
     La imatge que resulta en fotografia és bidimensional: no té profunditat, sols s'hi aprecien la llargada i l'ample.



El que mostrem en una fotografia a partir d'una selecció de la realitat està directament determinat per:
L'enquadrament (la delimitació de la porció de la realitat que volem mostrar), el pla (la distància a la qual ens situem respecte de l'element que pretenem fotografiar) i l'angulació (el punt de vista des d'on prenem la fotografia).

  • L'ENQUADRAMENT: La importància de l'enquadrament -el qual pot ser horitzontal, vertical o inclinat- resideix en la repercussió sensitiva que aquest provocarà en l'espectador, ja que la manera en que enquadrem determina en gran part les sensacions que la imatge transmetrà.
         D'aquesta manera: una imatge amb format horitzontal transmet placidesa i serenitat -motiu pel qual quasi totes les fotografies de paisatges s'enquadren horitzontalment-; un format vertical transmet fermesa, vitalitat, força; el format inclinat transmet dinamisme i, fins i tot, desequilibri.

    Observem un exemple de cada format per tal de comprovar les sensacions que transmeten cada una de les imatges:






A més a més, pel que fa a la terminologia emprada en referència a l'enquadrament, cal saber que:
· Quan es parla de Camp, es fa referència a la realitat representada dintre de l'enquadre en qüestió (el que podem veure dintre dels límits del marc).
· D'altra banda, si parlem de Fora de camp, ens referirem a tot allò que no es veu a la imatge (allò que queda fora de l'enquadre i que, si ofereix interpretació, podem intuïr). Així doncs, el fora de camp sempre atribueix significat al que veiem dintre de l'enquadrament.

L'enquadrament, doncs, té a més una funció suggestiva: el fotògraf pot jugar amb el que s'ensenya o no s'ensenya a la imatge per tal de manipular la realitat al seu parer.



  • EL PLA: Tal i com hem dit, el pla és la distància a la que col·loquem la càmera respecte de la realitat que desitgem fotografiar. Els diferents plans corresponen tant a la imatge estàtica -fotografia- com a la imatge en moviment -cinema-.
         En funció del pla emprat en la imatge es remarcaran determinats aspectes de la fotografia en qüestió.
    Els diferents plans que podem reconèixer són:

    Pla detallMostra un objecte o part del qual per dotar de major importància un detall que aquest mostri: ens dóna una informació molt detallada o concreta del subjecte de la imatge.




    Primeríssim primer pla: Amb un primeríssim primer pla el que es pretén és dotar la situació que planteja la imatge de dramatisme, ja que e
    l pla en qüestió transmet una sensació d'intimitat -i també d'agressivitat- i intensifica la importància del codi gestual (per tal de comunicar únicament amb expressions facials).
         
    Normalment s'aplica a rostres, de manera que se sol enquadrar, com a màxim, des del front al mentó de la persona en qüestió.




    - Primer pla
    En aquest pla se sol mostrar el rostre sencer -i, com a molt, veiem el coll i/o part de l'esquena-. És un pla molt expressiu.



    Pla mig: El pla en qüestió normalment presenta la persona tallada de la cintura cap amunt:




    Pla americà o Pla tres quartsEs mostra la persona per sobre dels genolls. 
         Rep aquest nom perquè normalment s'utilitzava en les pel·lícules 
    western americanes per mostrar les pistoles, un objecte molt important en aquest gènere cinematogràfic.




    Pla sencer: En aquest pla se situa el personatge sencer -de cap a peus- en l'enquadrament. En el pla sencer, doncs, el que s'aprecia és l'acció que duu a terme el subjecte:




    Pla de conjunt: El pla de conjunt normalment avarca un grup de persones dintre d'un espai.
    En aquest cas, les persones no tenen per què ser enquadrades de cap a peus (com al pla sencer), senzillament se'ns mostra una relació entre els diversos subjectes.




    Pla general: Ens situa un personatge -o grup de personatges- dintre de l'enquadre.
    Tanmateix, el més important en aquest tipus de pla no és la relació entre els quals, sinó l'entorn: el paisatge  pren importància respecte de la resta d'elements.




    -  Gran pla general: En aquest pla la mecànica és igual a la del pla general, però es tracta d'un pla molt més obert i ampli en que no podem distingir les siluetes amb nitidesa.



    En general, pel que fa a la terminologia emprada per a parlar sobre el pla de la imatge:
    · Quan es parla de pla obert, es fa referència a un pla molt general, que permet un extens camp visual.
    · D'altra banda, si es parla de pla tancat, es dóna a entendre que el camp visual és més limitat i concret.









  • L'ANGULACIÓ: Tal i com hem dit, l'angulació és el tercer i últim aspecte que determina directament el significat del que mostrem en una fotografia.
         L'angulació com a tal és la variació, en una imatge, del punt de vista en funció de diferents perspectives.

    Aquestes diverses perspectives es poden classificar en:





















    Angle frontal: L'element que capturem en la fotografia està de cara.


    Tres quarts: L'element que capturem en la fotografia està col·locat lleugerament de costat.

    - Angle lateral: L'element que capturem està totalment de perfil -hi apreciem el lateral-.


    Angle dorsal: Mitjançant aquesta angulació, la càmera enfoca l'element a capturar des de darrere.



    - Angle contrapicat: La càmera se situa sota l'element que pretén capturar, de manera que el fotografia de baix cap a dalt.
         Aquest tipus d'angle fa ressaltar la grandesa i superioritat de l'element principal -respecte de la persona que mira la imatge-.
         Amb aquest angle se solen fotografiar monuments o edificis, o fins i tot persones, ja que atorga una importància contundent al subjecte enquadrat.

    - Angle contrapicat absolut o Pla Nadir: En aquest tipus d'angle la càmera se situa completament sota l'element a fotografiar: 90º perpendicular al cel.

    - Angle picat: Al contrari que en l'angle contrapicat, la càmera se situa sobre l'element a capturar, de manera que el fotografia de dalt a baix.
         En aquest cas, es ressalta l'empetitiment i inferioritat de l'element principal respecte de la persona que mira la imatge.

    - Angle picat absolut o Zenital: En un angle és zenital es col·loca la càmera totalment perpendicular a terra (90º). 

    Angle aberrant: L'angle varia l'eix de la càmera mitjançant el format horitzontal (del qual ja hem parlat a l'apartat d'enquadrament): la línia d'horitzó deixa de ser de 180º.

    Angle a ran: La presa de la imatge es fa a ran de terra; sol produir efectes impactants perquè és una perspectiva a la que no estem acostumats.




COMPOSICIÓ:
Quan enquadrem, a part de seleccionar el fragment de la realitat que pretenem capturar en una fotografia, també determinem la manera en què estaran ordenats els diferents elements d'aquesta realitat. La composició estudia aquesta disposició dels elements dintre del marc de la imatge.

Per tant, a l'hora d'estudiar aquesta disposició d'elements, podem distingir línies dominants -predominança de línies corbes o rectes- i la manera en què està disposada de la perspectiva -més o menys profunditat-. 

En funció de com ordenem aquests elements a l'hora d'enquadrar, podem parlar de...
  •  Composició clàssica: L'element principal està situat al centre de la imatge, ja que la tendència de l'ull humà quan observa la realitat és dirigir-se al centre del "marc".

  • Regla de terços: L'element principal de la imatge no és al centre. Per estudiar la composició de la imatge en aquest cas, es recomana dividir-la -mentalment- en nou parts iguals, utilitzant dues línies imaginàries paral·leles i dues d'horitzontals, equidistants entre elles. Els punts d'intersecció d'aquestes línies es prenen com a referència, doncs, per poder situar i analitzar els elements que conformen la imatge.



Alguns altres conceptes que podem utilitzar per analitzar una imatge són:
- Pes visual: Podem parlar de pes visual quan, en una imatge, l'element principal se situa en un extrem, el qual rebrà tota l'atenció.
- Aire: Relacionat amb el pes, podem parlar del concepte d'aire per referir-nos a la part de la imatge en la qual no hi ha pes visual, és on la imatge "respira". Una imatge on no hi ha aire transmet sensació d'angoixa, d'ofegament.

El pes visual i l'aire es produeixen quan hi ha un cert desequilibri en la imatge.



ENFOCAMENT:
L'enfocament en fotografia és el que ens permet veure amb nitidesa una imatge i, per tant, atribuir més o menys importància als elements (l'element enfocat té més rellevància).

L'ull humà regula constantment (sempre veiem nítid), mentre que amb la càmera fotogràfica podem regular, mitjançant paràmetres i lents òptiques, la nitidesa del que estem veient: podem determinar l'enfocament o desenfocament de la imatge (podem escollir la rellevància dels elements).

Això, doncs, té a veure amb la profunditat de camp. Quant més superfície estigui enfocada en una imatge, més profunditat de camp tindrà (si està tota enfocada tindrà molta profunditat de camp; si s'enfoca un objecte en primer pla, poca profunditat de camp).
Té a veure també amb la incidència de la llum, doncs, en funció d'aquesta, les gradacions de to quedaran més o menys definides. 

En relació amb l'enfocament, hi ha una acció anomenada transfocus, que consisteix en el canvi d'enfocament, en un mateix pla, de dos o més objectes o personatges: és a dir, enfocar el que està en primer terme i desenfocar el que està en un segon; i després al revés.
S'utilitza, sobretot, en la imatge en moviment: en un diàleg entre dues persones, per exemple.



IL·LUMINACIÓ:
La incidència de la llum determina diversos significats, i també contribueix en la nitidesa de les textures en la imatge.
Hem de saber reconèixer els dos grans "tipus" de llum, i quin aspecte ofereixen als elements que volem fotografiar:
 
LLUM NATURAL
  • Llum d'abans de migdia: Ofereix una il·luminació difusa, doncs difumina les cares -en retrat- o les imatges.
  • Llum de migdia: Aquesta és una llum molt dura i intensa, que elimina les ombres perquè ve perpendicularment.
  • Llum de tarda o capvespre: Aquesta llum ve lateralment i crea unes ombres tènues. Fa ressaltar la textura dels objectes.

LLUM ARTIFICIAL 

A diferència de la llum natural, amb la llum artificial podem intervenir en els efectes que aquesta produeixi, doncs el focus de llum és mal·leable:

- Quan el focus de llum enfoca directament la persona, retalla i marca molt les ombres. És, per tant, una llum dura, directa , i marca molt les textures.
- Quan provoquem la difusió de la llum col·locant filtres davant del focus podem aconseguir una llum clara, difusa. Aquesta és una llum plana que marca poc les textures.

Maitane Francisco

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada