dimarts, 17 de maig de 2016

"QUE TINGUIS ULLS NO SIGNIFICA QUE SÀPIGUES MIRAR"

"Que tinguis ulls no significa que sàpigues mirar", comenta el cineasta Peter Greenaway, fent referència a com les i els consumidor(e)s de material audiovisual som "analfabets visuals" perquè no se'ns educa per parlar el llenguatge de la imatge.

Greenaway fa una crítica ferotge al cinema d'avui dia -comparable a la d'un moviment cinematogràfic trencador i innovador com la Nouvelle Vague o Dogma 95-: per a ell, el cinema està estancat, buit, no té valor.
     És un cinema sotmès, esclau, del text (se serveix de llibres i novel·les per inspirar-se, necessita l'ordre i predisposició que aporta un guió, etcètera), i tot plegat fa que el món del cinema estigui desfasat de pel·lícules fast-food, "per passar l'estona", "perquè cal omplir els festivals de cinema".

L'entrevistat, però, al·lega que això pot canviar (i, de fet, ha de fer-ho): començarà l'Era de la imatge, un moment de canvi en què el cinema "s'independitzi del text", motivat per les ganes de les noves generacions per ser creadors propis i no "il·lustradors de les idees i contes dels altres".
     Per a Greenaway, les noves pel·lícules es valdran d'un nou "alfabet de la imatge"; no partiran d'un guió; les pantalles amb què es veuran seran circulars, per a envoltar i immergir en totalitat l'espectador; la imatge i figura de l'actriu o actor cèlebre en qüestió no serà un punt clau a la pel·lícula, sinó que aquests seran mers intèrprets, sense un excés de protagonisme i importància -ressò a la Nouvelle Vague (i els seus "derivats") amb els seus joves intèrprets amateurs oposant-se al star system-. I, per últim, el cinema deixarà llavors de ser submís de la limitadora càmera (serem creadors, no tècnics): creant imatges mitjançant la manipulació de la llum artificial (com els iniciadors: Rembrandt, Velázquez, Rubens, Caravaggio...).

En definitiva, Greenaway confia en una evolució del cinema, confia en que aquest esdevindrà un "vertader art", de pura i absoluta creació, i no tant tecnicisme.
     Confia en que serà espontani, ja que no es preocuparà de planificar amb un guió, sinó de plasmar el moment present sense expectatives. Desitja que sigui lliure: de l'elit que el domina i acapara -Hollywood, star system-, de la sublimació a un aparell tècnic i de la limitació visual i sensorial que ofereix una pantalla rectangular.



Personalment, rere analitzar l'ideal que expressa el cineasta holandès a l'entrevista de La Contra de La Vanguardia, jo raono com ell. Per a mi, el cinema avui en dia està definitivament comprat, venut i desgastat. Ja no es fan obres d'art cinematogràfiques... on ha quedat l'originalitat? I les ganes de fer coses noves? És que ja està tot inventat?
     Hem de llançar-nos de cap a aquesta utopia emmirallant que representa l'Era de la imatge: avancem, evolucionem com a cineastes i també com a espectador(e)s!

Hem d'aprendre a mirar, a entendre el món de la imatge i a dominar-lo, per a retornar a unes arrels que ja tenim ben bé oblidades: les arrels de la creació artística per sobre de l'avarícia i del benefici capital.


Maitane F. M.

dijous, 28 d’abril de 2016

ANÀLISI D'UN ANUNCI TELEVISIU (AUDIOVISUAL)


PRODUCTE: Cava
MARCA: Freixenet
DURADA: 64 segons


QUÈ VEIEM?

Ens trobem davant d'un anunci audiovisual, de manera que el format (l'enquadrament) és horitzontal.
Aquest consta de més de 50 plans, dels quals predominen els plans conjunt. També podem parlar de l'angulació, en tant que predominen els angles frontals, excepte algun angle picat:



 
L'anunci audiovisual està gravat amb una il·luminació artificial, ja que es mostra un únic espai interior. En aquest, hi predominen els colors groc (daurat) i negre, creant un contrast entre els quals.



Es tracta d'una mena d'anunci-videoclip: 

Veiem, al principi de tot, bombolles daurades que emergeixen sobre un fons fosc (es tracta de representar les bombolles de gas pròpies del cava).
     Seguidament, cinc d'aquestes bombolles es desmarquen de la resta, i cauen cap abaix -la càmera les segueix fent una panoràmica- i "aterrissen" sobre les esquenes de cinc gimnastes artístiques.
 









El que segueix el curt és una mena d'escenografia que fan aquestes cinc gimnastes amb les boles de vidre (bombolles), tires daurades i negres, cèrcols negres i "barres" amb foc als extrems. 
     A més a més, les gimnastes desprenen i estan envoltades de purpurina daurada a cada moment -que dóna la sensació que són bombolles de gas-.


Per últim, cèrcols negres amb foc calat són llançats cap amunt, enlaire, per les gimnastes.
El moviment girato-
ri que tenen fan que el foc dibuixi cercles daurats. 

Aquests cercles esdevenen llavors bombolles de cava de nou, i el vídeo s'acaba mostrant un pla semblant al de l'inici del tot.
 
La càmera s'allunya i, seguidament veiem un primeríssim pla d'una copa de vidre amb cava, i després un pla conjunt de dues copes de cava i una galleda de vidre amb gel dins de la qual hi ha una ampolla de cava Freixenet. 


Per concloure, apareixen les gimnastes amb copes a les mans, brindant en un pla conjunt.



S'hi poden observar trucs, tals com una evident metàfora que duen a terme representant que les ballarines són "dins del cava" (utilitzant purpurina i colors daurats); imitant l'efervescència de les bombolles i el gas.

Així doncs, apareixen al vídeo cinc dones, bombolles, boles de vidre i purpurina que les imiten, tires de gimnàstica artística -unes daurades i d'altres negres-, cèrcols negres i, al final, un parell de copes i una galleda amb gel i el producte: l'ampolla de cava Freixenet.



Pel que fa al text que llegim, podem destacar: 

  • El logotip a l'inici de l'anunci (Freixenet)

  • Un parell de logotips de caire promocional (BARCELONA EQUESTRIAN CHALLENGE i WINEinMODERATION eu Art de Vivre).
  • Lletres en què hi indica "EL CAVA SÓLO SE DISFRUTA CON MODERACIÓN" i a l'extrem dret hi explicita el grau d'alcohol que conté el cava (11'5º).
  • Promoció de la web de Freixenet a l'últim pla:


Pel que fa al text que escoltem: Una veu d'home afegeix, en el pla conclusiu de les copes i la galleda amb l'ampolla: "Felices fiestas, con Freixenet". Així doncs, intuïm que es tracta d'un anunci nadalenc, època en què, a Occident, se celebra molt i la compra de cava (i begudes alcohòliques en general) sol ser habitual.


El curt va acompanyat d'una cançó moderna original i, a més a més, hi ha un so extra al final (un cop el volum de la música ha degradat): un txin-txin de les copes de les gimnastes.



QUÈ INTERPRETEM?

Pel que fa als significats que ofereix la lectura de les imatges, podríem dir que:
Hi ha un ritme dinàmic i ràpid. Hi ha molts plans -que se succeeixen per tall, sense transicions- i tots ofereixen una seqüència impactant i atractiva. A més a més, el ritme ràpid aporta un caràcter d'espectacle al curt ja que augmenta el nostre nivell d'excitació, crida l'atenció i ens atrapa, ens sedueix.
     Els colors en aquest curt tenen la capacitat de convèncer-nos que el producte té glamour, és luxós i té qualitat: el daurat simbolitza l'or, la riquesa, els diners, és utilitzat per cridar l'atenció. Daltra banda, el negre és el color de l'elegància per excel·lència, el color del poder, de l'elitisme, de l'exclusivitat i el luxe.
     A més a més, el fet que el vídeo estigui protagonitzat per l'equip de gimnàstica artística d'Espanya li aporta caché, li dóna nivell.
Per últim, la introducció de l'element retòric (la metàfora) aporta un element sorpresa a l'anunci, el dota de certa profunditat argumental i simbòlica.

Les funcions del text en l'anunci són, d'una banda, informar sobre la marca del producte (amb l'eslògan) i d'altra informar sobre la qualitat i el grau alcohòlic del producte.

La funció de la música, d'altra banda, és acompanyar la dinàmica de les imatges, crear un ambient d'acció i excitació cerebral i evocar sensacions d'espectacle.

L'estructura de l'anunci seria, introducció -bombolles i PAN vertical fins enfocar les gimnastes-, cos -escenografia de les noies, il·lustrada per plans curts i ràpids- i desenllaç -cèrcols esdevenen bombolles i es mostra el context de l'acció: el cava-.

Evidentment, al tractar-se d'un anunci d'un producte alcohòlic, el públic a què es dirigeix és adult.

Ens transmet els valors que el cava Freixenet és un producte luxós, d'èxit, màgic. El missatge és: Consumeix Freixenet i gaudiràs, consumeix-ne i la teva vida serà dinàmica.


ANÀLISI D'UN ANUNCI GRÀFIC


MARCA: Danone
PRODUCTE: Aigua mineral natural (Font Vella)



QUÈ VEIEM?
Ens trobem davant d'una imatge publicitària. L'enquadrament d'aquesta és horitzontal (fet que ens transmet serenitat, calma, relaxació).
     Es tracta d'una imatge senzilla, ja que hi podem diferenciar sols dos elements importants, a cop d'ull. S'hi mostra un pla sencer d'una ampolla d'aigua de plàstic. 

Aquesta és l'element principal, situada al centre de la imatge, en posició diagonal descendent (creant així una marcada línia dominant).
     En un segon moment, podem apreciar que hi ha una línia d'horitzó horitzontal molt marcada. Es tracta d'aigua, i representa la superfície de la qual. Això se'ns fa més evident quan veiem les bombolles que hi ha a la superfície i a la vora de l'ampolla, pel costat esquerre. Si ens hi fixem, a més a més, aquesta línia horitzontal de l'aigua és paral·lela a la que es veu a l'interior de l'ampolla.

Pel que fa al codi cromàtic de la imatge, podem observar que es tracta quasi en totalitat d'una paleta de blaus. A més a més, crida l'atenció una petita "taqueta" de color vermell al bell mig de la imatge, pròpia del logotip de l'ampolla.

Parlem del text: Es tracta d'una imatge publicitària en què l'eslògan és al bell mig de la imatge, i en el color que crida l'atenció: en vermell, en una fletxa que apunta cap amunt "GO", cap a la superfície de l'aigua. Ens transmet el missatge vitalista i d'energia de "Agafa-la!", "Ves-hi!".
     També hi és present el logotip -evidentment, ja que si no l'hi hagués, la imatge no s'identificaria amb cap marca i la promoció no apuntaria enlloc-.
     El logotip està situat al centre de la imatge, adherit al producte -l'ampolla- i, per tant, està disposat en la línia diagonal dominant.



QUÈ INTERPRETEM?

 El significat principal que podem extreure de la imatge és que l'aigua de dins de l'ampolla és igual de neta i pura que la de fons, que omple més de la meitat de la imatge. Per tant, ens transmeten la idea que l'aigua d'aquesta marca és de qualitat.

Per a que aquest missatge sigui eficaç, les o els publicistes han emprat tot un seguit de recursos expressius:
     D'una banda -i el que resulta més evident- és el codi cromàtic: El simbolisme del color blau evoca, precisament, sensacions de netedat i puresa. A més a més, reforcen aquest efecte incrementant la lluminositat i blanquejament de la imatge al centre de la imatge (codi lumínic). Un aspecte que crida molt l'atenció és que sembla que la llum, la pureza,
     D'altra banda, duen a terme el recurs expressiu de la comparació: Estableixen una versemblança entre l'aigua de dintre de l'ampolla i la de fora (l'aigua de l'ampolla és la mateixa que la que la rodeja -com de manantial, pura- però envasada), i el fet que les línies horitzontals siguin paral·leles hi contribueix. La que "omple" la imatge és impecable, i fins i tot té bombolletes que indiquen que l'aigua té un oxigen i una mineralització purs.
     A més a més, l'aigua es mostra en una ampolla de plàstic, normal i corrent, sense més adornaments, de manera que associem la sensació de qualitat que ens transmet la imatge amb la senzillesa normal i corrent de l'aspecte de l'ampolla quotidiana. Ens donen a entendre així que es tracta d'un producte de qualitat assequible per a tothom. És a dir, és un producte destinat a públic econòmicament modest (de tots els estrats), perquè la imatge no és barroca ni rebuscada.

Podríem dir que l'anunci s'adreça a públic de totes les edats, pel que fa al contingut -que és aparentment simple i monosèmic- i pel que fa al producte (assequible i consumit per totes les edats i sexes). 

En definitiva, aquest anunci ens transmet el missatge que comprem i consumim l'aigua de la marca Font Vella, perquè és una aigua mineral pura, de qualitat, i assequible per a tothom.


Maitane Francisco Martínez

diumenge, 10 d’abril de 2016

ANÀLISI D'UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ: El Intermedio (laSexta)

  • FRANJA HORÀRIA DEL PROGRAMA: De dilluns a dijous, 21:30h - 22:30h (vespre-nit).
     
  • AUDIÈNCIA: El programa està dirigit a un públic adult, ja que la temàtica del qual gira entorn al context polític-social contemporani (tractat amb humor i ironia).
         La publicitat emesa està condicionada per la potencial audiència, de manera que enmig del programa es llancen anuncis d'automòbils per a homes, maquillatge i cremes per a dones, alimentació, begudes alcohòliques, etcètera, -els quals, en general, duren 20''-.
    INVERSIÓ DE PRODUCCIÓ (Necessitats
    · PERSONAL ARTÍSTIC
    Dissenyador/a d'espai, decorats ("director/a artístic/a")
    Maquilladores/ors
    Vestuari (estilisme)
    Il·luminadors/es (dissenyadores/s de llum)

    · PERSONAL TÈCNICDirector/a
    Realitzador/a
    Ajudant de realització
    Productor/a
    Mesclador/a d'imatge
    Chyronita
    Infografista (en alguna ocasió)
    Operadores/ors d'imatge (càmeres)
    Muntadores/ors

    · PERSONAL (fora de la reggie)Guionista
    Coordinador/a
    Regidor/a


    PLATÓ
    El plató del programa és un espai diàfan. Les càmeres aporten a l'espectador plans mitjos dels interlocutors.


diumenge, 3 d’abril de 2016

PROGRAMACIÓ TELEVISIVA: laSexta

Tots coneixem la cadena de televisió anomenada "laSexta", d'àmbit estatal i obert, que emet a través de TDT. És un canal que, en general, ofereix una programació generalista, de tendència progressista.
     Tanmateix, segurament mai haurem analitzat l'escaleta de programació de la qual.

Per a fer-ho, prendrem com a referència la programació del dia 1 d'abril, de les 7:00h a les 00h, aproximadament.


Ens preguntarem, de cada programa, quina n'és la modalitat d'emissió, el format, quins continguts ofereix i quina n'és la periodicitat.



 SINOPSIS DELS PROGRAMES


¿QUIÉN VIVE AHÍ?: Espai en què es mostren algunes residències i llocs singulars que, per algun motiu, són únics. Els amos dels habitatges expliquen en primera persona la vida i història de les cases on habiten.




CRÍMENES IMPERFECTOS: Sèrie de documentals que, rere la presentació de l'esdeveniment i a través de recreacions mostren la manera en què els científics i agents van obtenir les proves necessàries per a resoldre'l.





LAS PRIMERAS 48 HORAS: Immersos en una Unitat d'Homicidis de detectius d'èlit, l'equip documental aconseguirà filmar les primeres 48 hores, crítiques per a la resolució del cas. 











AL ROJO VIVO: Antonio G. Ferreras dirigeix i presenta aquest espai de debat sobre l'actualitat, fonamentalment política, i lluny d'una línia editorial conservadora.





LA SEXTA NOTICIAS: Informatiu presentat per Helena Resano que resumeix els esdeveniments més importants del dia. 





 JUGONES: Actualitat, investigació i les millors imatges de l'esport s'emeten a la sobretaula de laSexta en el programa Jugones, presentat per Josep Pedrerol i copresentat per Lara Álvarez, que compta a més amb l'anàlisi dels especialistes.





 LA SEXTA METEO: Informació meteorològica.





ZAPEANDO: Frank Blanco i el seu equip amenitzen cada tarda les sobretaules amb Zapeando, l'ull crític més divertit de la televisió.



 



LA SEXTA DEPORTES  : Informatiu de caràcter esportiu que recull el més destacat de la jornada





LA SEXTA COLUMNA:
Documentals de "periodisme salvatge".

    
Divendres 1 d'abril: Isidoro, Felipe y González. Vint anys després del Felipisme, repassem el passat, el present i el futur de Felipe Fonzález, l'home que més anys ha governat Espanya. 


  


 EQUIPO DE INVESTIGACIÓN:












     Divendres 1 d'abril, 22:30:
Dietas a Examen. La obesitat és un problema que afecta avui en dia a milions d'espanyols, però hi ha quatre dietes que revolucionen internet i les xarxes socials. Què i qui està darrere d'aquestes dietes miraculoses?

     Divendres 1 d'abril, 23:30:
El Enemigo en Casa. El reportatge aborda el tema del terrorisme yihadista localitzant alguns individus que s'encarreguem de reclutar persones per enviar-les sota les ordres de l'Estat Islàmic.

diumenge, 6 de març de 2016

ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS


COMÈDIA

La comèdia és, junt amb el documental, el gènere cinematogràfic més antic.
Una comèdia cinematogràfica és una pel·lícula d'humor, l'objectiu de la qual és fer riure l'espectadora o espectador.

Les característiques principals d'aquest gènere són:
  • Ofereix una visió humorística, satírica o absurda de la realitat.
  • Té un final feliç.
  • En la seva producció hi té molta més importància el diàleg que els aspectes tècnics (la imatge i l'estètica). 
  • L'argument en una comèdia es basa sovint en l'anècdota, en situacions absurdes en què els personatges són posats en ridícul.
  • Són pel·lícules sense profunditat psicològica, sense estructura dramàtica precisa, progrés narratiu o evolució en els personatges. La pel·lícula sol estar conformada per successions de gags.
  • El personatges principals són retratats com persones amb vulnerabilitats, defectes i vicis. Solen encarnar característiques com trapella, xerraire, crèdul/a i inconscient, ximplet...
    A més a més, representa una persona amb una moral pobra, que ben bé actua instintivament.


FITXA TÈCNICA DE FAMOSES COMÈDIES:

1. A Night at The Opera ("Una nit a l'òpera")

   Títol: A Night at The Opera
   Any: 1935
   Gènere: Comèdia
   Durada: 96'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: Sam Wood, Edmund Goulding
   Producció: Irving G. Thalberg
   Guió: James Kevin McGuinness
   Muntatge: William LeVanway
   Repartiment: Groucho Marx,
                              Harpo Marx,
                              Chico Marx,
                              Margaret Dumont,
                              Kitty Carlisle,
                              Allan Jones.

   Productora: Metro-Goldwyn-Mayer


Sinopsi argumental: Per motius de negocis, Groucho agrupa les grans estrelles de l'Òpera de Milan en un vaixell amb destí a Nova York. A bord viatgen també els polissons Harpo i Chico. Entre els tres, revolucionen el vaixell, organitzen un escàndol a Nova York i converteixen la nit d'estrena en una bogeria que el món de l'òpera mai oblidarà.









 2. Monty Python's Life of Brian ("La vida de Brian")

   Títol: Monty Python's Life of Brian
   Any: 1979
   Gènere: Comèdia
   Durada: 93'

   Idioma: Anglès
   País: Regne Unit

   Direcció: Terry Jones
   Producció: John Goldstone
   Guió: Monty Python
   Muntatge: Julian Doyle
   Repartiment: Graham Chapman,
                              John Cleese,
                              Terry Gilliam,
                              Eric Idle,
                              Terry Jones,
                              Michael Palin.

   Productora: HandMade Films, Python's Pictures


Sinopsi argumental: La vida de Brian és una comèdia de ficció situada en el context de la Palestina de l'època de Crist, durant l'imperi romà. Se sustenta en las aventures d'un home normal i corrent, Brian Cohen, fill bastard d'un soldat romà i una feminista jueva, al que les multituds confonen repetidament amb Jesucrist.
     Parodia la filosofia messiànica (del Messies) que va proporcionar el naixement del cristianisme, el dogmatisme i la intolerància.






Context de producció: Rere l'estrena de la pel·lícula al Regne Unit, el film va impulsar manifestacions de protesta per part d'una associació de rabins de Nova York i se'n va prohibir l'estrena a Irlanda i Noruega, ja què se la considerà una blasfèmia. 
     Les crítiques varen contribuir a què la pel·lícula assolís una recaptació de 20 milions de dòlars als Estats Units, on, a més a més, fou qualificada com a "apta per a menors de 17 anys en companyia d'un adult".
     Al Regne Unit, l'escàndol va fer que augmentessin les xifres de taquilla, tot i enfrontar-se amb la censura.



ELEMENTS FORMALS DE LA PEL·LÍCULA:

  • CODIS VISUALS: Format horitzontal; cap tendència marcada en composició de fotografia.
    Pel que fa a l'angulació, no s'empra ni la zenital ni la nadir, predominen els angles frontals, picats i contrapicats (sobretot quan s'enfoquen els personatges en un diàleg i, potser, un està situat en una plataforma més elevada que l'altre).

    La imatge té molta profunditat de camp. A tots els plans hi ha molts personatges, no té cap caire intimista.
    Predominen els PC molt recurrents, PG, GPG per a mostrar el context escenogràfic (edificis romans, per exemple), alguns PP quan s'enfoquen les reaccions dels personatges en escenes on s'aporta una visió més subjectiva del personatge.

    Pel que fa al codi escenogràfic, la pel·lícula s'ambienta a Judea, any 33 d.C., en l'època d'imperialisme romà. Per tant, l'escenografia imita tant ambients àrids del desert com interiors antics (habitatges petits construïts dintre de pedra) i infraestructures romanes (coliseus, palaus).
    La majoria d'escenes són d'exterior, amb il·luminació natural. En les escenes d'interior també se sol emprar il·luminació natural, excepte en escenaris especialment foscos, on potser els personatges duen espelmes.
  • CODIS SONORS: Al llarg de la pel·lícula, és recurrent la música amb un toc tradicional o "històric" (leitmotiv), que consisteix en música de, sovint instruments de vent (trompetes).
     Al final de la pel·lícula apareix una famosa cançó pertanyent a la BSO del film: Always look on the bright side of life.A més a més, hi ha efectes de so determinats, com sons en escenes de cops, de caigudes, de cridòria de la gent, i quan caminen els romans (so exagerat de passos).

Pel que fa a la veu narrativa, a més a més, sol ser en 1a persona (el personatge de Brian és el propi narrador) en estil directe -és a dir, diàlegs-, excepte en una escena determinada, en la qual se sent una veu en off (escena en què s'explica el pla dels integrants del Front Popular de Judea per fer un cop d'estat al palau de Juli Cèsar).

  • RITME DEL MUNTATGE: El muntatge de la pel·lícula és lineal, ja que el fil de la història està estructurat cronològicament, amb coherència. No obstant, sí hi ha una el·lipsi de temps rere el principi de la pel·lícula: es mostra el naixement de Brian, i, rere un canvi de seqüència,  se'ns mostra Brian amb 33 anys (el temps avança).

    Les seqüències són molt lentes, sovint són gags (la pel·lícula sencera és una successió de gags).
    Al llarg de cada seqüència, s'entreté molt en un espai, perquè el diàleg és molt extens i aquesta és la clau de l'humor.
    Hi ha moltes escenes de persecució.

    Quan es canvi de seqüència, sempre es fa per fosa a negre.
  • A QUI VA DIRIGIDA?
    Podríem dir que tant la pel·lícula en qüestió com totes les comèdies en general tenen una doble interpretació (per part del públic):
    D'una banda, la seva estètica i actuació és humorística, pel que per a un públic infantil, és còmic. D'altra banda, la seva temàtica (també humorística) està sovint relacionada amb tòpics de la cultura general, que és possible que el públic infantil no comprengui, de manera que, en aquest sentit, està orientada a un públic més madur.
  • PERSONATGES: Podem destacar alguns personatges rellevants com:
    - Brian Cohen (el protagonista)
    - Judith (una de les integrants del Front Popular de Judea, de qui Brian s'enamora)
    - Reg (cap del Front Popular de Judea)
    - La mare de Brian, Mandy
    - Juli Cèsar (emperador i cap dels romans)
    - Centurió (un dels romans militars)

    A més a més, podem remarcar que hi ha actors que al llarg de la pel·lícula, desenvolupen diferents papers, i apareixen repetidament encarnant diversos personatges.





3. As Good as It Gets ("Millor, impossible")

  
   Títol: As Good as It Gets
   Any: 1997
   Gènere: Comèdia romàntica
   Durada: 139'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: James L. Brooks
   Producció: James L. Brooks, Bridget Johnson
   Guió: Mark Andrus, James L. Brooks
   Muntatge: Richard Marks
   Repartiment: Jack Nicholson,
                              Helen Hunt,
                              Greg Kinnear,
                              Cuba Gooding Jr.,
                              Skeet Ulrich.
                             
   Productora: Gracie Films


 Sinopsi argumental: Melvin Udall és un escriptor obsessiu i maniàtic, un dels éssers més desagradables i desagraïts de Nueva York. Pateix un desordre obsessiu-compulsiu, pel que estableix rutines que segueix diàriament (com anar a menjar cada dia a una cafeteria on és servit per Carol Connelly, una cambrera i mare soltera, de qui s'enamorarà. Un bon dia, Melvin ha de fer-se càrrec d'un petit gos, tot i que detesta els animals. La presència de l'animal en la seva vida, estovarà el seu cor i el farà millor persona.








4. Airplane ("Aterra com puguis")


  
Títol: Airplane
   Any: 1980
   Gènere: Comèdia
   Durada: 88'

   Idioma: Anglès
   País: Estats Units

   Direcció: Jim Abrahams, David Zucker, Jerry Zucker
   Producció: Jon Davison
   Guió: Jim Abrahams, David Zucker, Jerry Zucker
   Muntatge: P. J. Kennedy
   Repartiment: Robert Hays,
                              Julie Hagerty,
                              Leslie Nielsen,
                              Robert Stack,
                              Lloyd Bridges.
                             
   Productora: Paramount Pictures


Sinopsi argumental: El vol 209 de la Trans American surt de Los Ángeles amb destí a Chicago
A l'avió, tots els passatgers i la tripulació emmalalteixen a causa d'una intoxicació alimentària. Ted Striker, un ex-pilot de caça que té problemes d'alcoholisme i por a volar, haurà de cooperar amb la seva ex-novia, hostessa de l'avió, per aterrar en un context de mal temps i nervis.
     Obra mestra de la comèdia absurda dels anys 80 que parodia totes les pel·lícules sobre desastres aeris que varen estrenar-se al llarg de la dècada dels 70.






Maitane Francisco Martínez