VOCABULARI

• PERCEPCIÓ: Procés mitjançant el qual una persona té coneixement del món exterior a partir de les impressions que li comuniquen els sentits.

• IMATGE: Reproducció (mental/material) de la figura d'una persona o cosa -gràcies a la llum-, captada per l'ull, un mirall, o un aparell òptic (de fotografia o de cinema, per exemple).

• FOTOPERIODISME: Gènere periodístic que consisteix en informar d'un esdeveniment real mitjançant una imatge.
       Les fotografies pertanyents a l'esmentat gènere són espontànies: no  estan preparades ni manipulades.

• FOTOIL·LUSTRACIÓ: Branca de la comunicació social que s'encarrega de la producció de fotografies de premsa.
       Les fotografies pertanyents a l'esmentada branca tenen una intencionalitat publicitària i promocional -l'objectiu d'il·lustrar una informació didàctica-, pel que sí són preparades i posteriorment retocades.

• RETOC FOTOGRÀFIC: Procés de modificació de les característiques d'una imatge mitjançant una eina digital (programes de retoc).

• REENQUADRAMENT: El terme reenquadrament fa referència al fet de seleccionar una porció d'una fotografia ja feta, per tal de reduir-la i limitar-ne les interpretacions en funció del punt de vista que es persegueixi.
       Es delimita l'espai visual d'una imatge -expressament- per tal de comunicar una idea o una altra.

• FOTOMUNATGE: Tècnica fotogràfica que consisteix en la creació d'una il·lustració a partir d'altres. També es fa referència a aquest procediment amb el terme collage.

• CONNOTACIÓ: Valor secundari que associem les persones -de manera subjectiva- al significat real dels diferent elements d'una imatge.

• DENOTACIÓ: Significat real i objectiu dels elements presents en una imatge.

• ICONICITAT: Relació i/o grau de semblança entre una imatge i el seu referent -la imatge d'un objecte real-.
       En la següent imatge podem observar diferents representacions d'un mateix referent -un bou-, ordenades d'esquerra a dreta en funció del seu grau d'iconicitat (de major a menor grau).

• ABSTRACCIÓ: Una imatge abstracta pretén perdre tota semblança amb la realitat, al contrari que la iconicitat.
       A l'anterior imatge (representativa de l'iconicitat), podríem també observar els diversos graus d'abstracció -de dreta a esquerra i de major a menor grau).

• ESTEREOTIP: Un estereotip és la imatge estructurada i acceptada per la majoria de les persones perquè determina la "normativa", allò que és "normal".
       Aplicat a la Imatge, un estereotip hi és present quan hi són representats uns valors habituals; per tant, no ens sorprèn.

• SATURACIÓ: Intensitat del color en una imatge -major saturació suposa major intensitat del matís; menor saturació suposa un color més grisenc-.

 

• BRILLANTOR: Intensitat de la lluminositat en una imatge -major brillantor suposa un color més clar; menor brillantor suposa un color més fosc (obscuritat)-. 

• OBJECTIU: L'objectiu òptic és el dispositiu de la càmera que conté el conjunt de lents, el sistema d'enfocament i d'obturació que s'encarrega de redireccionar els feixos de llum per a crear una imatge "òptica" en un suport fotosensible.
  Podem diferenciar entre objectius de focal fixe i objectius de focal zoom (dels quals hi ha les subcategories objectiu angular, objectiu normal i teleobjectiu).

• DIAFRAGMA: El diafragma és el dispositiu que controla la quantitat de llum que rep el sensor. És com un iris: si hi ha molta llum, l'apertura del diafragma haurà de ser més aviat petita; si n'hi ha poca, el diafragma s'haurà d'obrir més.
  
  A més a més, el diafragma contribueix també en la profunditat de camp d'una imatge: Quant més tancat estigui, menys profunditat de camp hi haurà a la imatge.

• OBTURADOR: L'obturador és el dispositiu que controla el temps durant el qual el sensor rep llum. Aquest és com una "comporta" que s'obre per deixar passar la llum o es tanca per a impedir-ho.

• FOTÒMETRE: El fotòmetre analitza i medeix la quantitat de llum que hi ha, per a que el sensor rebi sempre la mateixa quantitat de llum.

• GRAN ANGULAR: Subcategoria d'objectiu (dels angulars) amb distància focal de 8 a 25 mm i angle de visió de 110 a 60º.
  Aquest objectiu ens allunya de l'objecte a fotografiar

• TELEOBJECTIU: Subcategoria d'objectiu amb distància focal de 100 a 160 mm i angle de visió de 15 a 10º.
  Aquest objectiu ens apropa a l'objecte a fotografiar.

• MACRO: En el mode macro (un dels modes automàtics "escenes"), la càmera utilitza un diafragma tancat per assegurar una gran profunditat de camp en els subjectes petits.

• PROFUNDITAT DE CAMP: La profunditat de camp és l'espai per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt acceptablement nítid reproduïts en el mateix pla d'enfocament.

• TEMPERATURA DE COLOR: La temperatura de color, expressada en graus Kelvin, determina que el color en una fotografia sigui més o menys càlid (parlant en paràmetres de cromatisme). Aquesta depèn, doncs, directament de la font de llum en qüestió: una espelma suposarà un cromatisme general més vermellós, mentre que la llum que reflexa l'atmosfera suposarà una temperatura de color freda.

• BALANÇ DE BLANCS: Ajustament realitzat per la càmera que aconsegueix una reproducció de color correcta, sense mostrar dominants del color, amb independència del tipus de llum que il·lumini l'escena.

• DISTÀNCIA FOCAL: Distància entre el centre òptic de la lent i el punt focal.
  El focus és el punt on es concentren els rajos de llum.

• SOBREEXPOSICIÓ: Podem parlar de sobreexposició quan, en un material fotogràfic, s'hi percep una excessiva exposició a la llum

• SUBEXPOSICIÓ: Podem parlar, en canvi, de subexposició quan, en un material fotogràfic, s'hi aprecia una exposició a la llum insuficient. 

• MUNTATGE: Procés que s'utilitza per suprimir, acurtar i ordenar els plans i seqüències d'una pel·lícula de manera que l'espectador els vegi tal i com ho indicà el director al guió tècnic (l'ordre de visió de la pel·lícula, no de gravació).

• PLA: És la unitat bàsica narrativa, una tira contínua de pel·lícula cinematogràfica -de duració indefinida- creada a partir d'una serie de fotogrames, definida en el procés de muntatge. Podríem dir que és cada una de les unitats que conformen el guió tècnic.

• SEQÜÈNCIA: Unitat d'estructura narrativa complerta (amb sentit dramàtic complet). És a dir, és el conjunt d'escenes amb un vincle narratiu, que formen part del desenvolupament d'una mateixa idea. Expressa una successió de situacions les quals es poden desenvolupar en un o diversos escenaris.

• ESCENA: És una unitat d'acció, una situació que succeeix en un mateix espai i temps (escena => escenari). Serveix per explicar o modificar algun aspecte de l'evolució dels personatges i per definir la trama. Aquesta no té sentit dramàtic complet.

• PRESA: L'enregistrament que fa la càmera des de que s'inicia la gravació fins que es talla, és a dir, des que apretem el REC fins a que tornem a fer-ho per cessar la gravació.

• PANORÀMICA: Moviment de càmera sobre el seu propi eix, ja que la càmera sol estar situada sobre un trípode i gira entorn l'eix que aquest li ofereix.
       Pot ser vertical, horitzontal i fins i tot de balanceig, i s'utilitza per descobrir una acció o un escenari que no pot apreciar-se d'un sol cop d'ull. 

• TRAVELLING: Desplaçament físic de la càmera, generalment situada en un circuit de rails, en una grua, etècera. Té un gran valor expressiu, de relleu i moviment. 

• GRUA: Dispositiu que s'empra per desplaçar la càmera per damunt del lloc de gravació, ja que la càmera va fixada a un "cap robotitzat" i està dotada de control remot (la fa anar una o un operadora/or especialitzada/at). S'utilitza en programes gravats en un plató i també en transmissions esportives, musicals i en general esdeveniments exteriors.
       Les hi ha fixes i extensibles.
  
  
  
  
  
• STEADY CAM: Sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió que permet gravar preses guardant una imatge estable, gràcies a un sistema d'arnès i d'un braç articulat.

• MOVIOLA: Aparell que permetia l'editor projectar (i veure) la filmació i les preses gravades per dur a terme el muntatge final, mitjançant el tall físic de la cinta i la posterior unió de les preses definitives.

• FLASHBACK: El flashback o "Salt enrere" és una tècnica que altera la seqüència cronològica de la història, connecta moments diferents i trasllada l'acció al passat. S'introdueix, sovint quan un personatge recorda algun esdeveniment passat o quan es retrocedeix en el temps de la narració.
       És per això que és utilitzada en arts en què existeix un fil narratiu cronològic, com el cinema o la literatura. 

• FLASHFORWARD: Salt endavant en el temps (que es fa comprensible), per a després retornar al moment present de la narració. Actua, doncs, com un recurs d'anticipació dintre del relat narratiu.

• PLA SEQÜÈNCIA: Es tracta d'una presa sense talls durant un temps dilatat (en que es duen a terme travellings i diversos plans i angles d'enquadrament). és un procediment que no se sol usar, ja que requereix una acurada coordinació (per part dels actors, càmera, il·luminació...), de manera que, en cas d'error, la presa no val i la gravació s'ha d'iniciar des del principi.

• RACCORD o CONTINUITAT: El raccord és, en el procés de muntatge, el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de manera que es mantingui una continuïtat visual, que no canviïn els elements del pla sense justificació.

 

 

• SALT D'EIX: El salt d'eix és la inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador.     
  
  Això significa que es transgredeix la Regla de l'eix, segons la qual: quan hi ha dos personatges (o un personatge i un objecte), hem d'imaginar una línia entre les seves mirades -aquesta línia serà l'eix-, i situarem TOTES les càmeres sols a un costat de l'eix.
       D'aquesta manera, un personatge que en una presa es troba a la dreta de la imatge, en la següent presa en què el veiem, seguirà a la dreta.
  
  
  
  
  
  
  
• TALL: En el procés de postproducció (muntatge i edició), un tall és un "abrupte" en una seqüència fílmica que passa d'un pla a un altre. És a dir, és un canvi de pla sense cap tipus de transició, "en sec".

• TRANSICIÓ: En el llenguatge cinematogràfic, les transicions són un equivalent als signes de puntuació (comes per a introduir un seguit d'elements, punts i apart, punts finals...).

• ENCADENAT: Transició d'un pla a un altre mitjançant fotogrames intermitgs en els quals les imatges se superposen, és a dir, mentre unes desapareixen, sorgeixen les altres fins a la fixació definitiva del pla nou. A aquesta transició se l'anomena fosa encadenada.

• FOSA A NEGRE: És una transició entre plans en què un pla s'enfosqueix fins esdevenir de color negre. A aquesta "cortina negra" li segueix una nova transició, per a introduir un nou pla.
       Aquesta transició s'usa sovint per implicar el pas d'un llarg període de temps en el relat.
  
  
• FOSA A BLANC: Amb una fosa a blanc, el pla es tenyeix cada cop més de color blanc. És el contrari a la fosa a negre, però és el mateix procediment.

• PISTA DE SO: A l'hora de fer el muntatge en el cinema analògic, és l'espai que es reserva per a inserir el so, en una cinta de muntatge.

• DOBLATGE: El doblatge és el procés de gravar i substituir veus en un producte cinematogràfic o televisiu rere la seva producció, per a substituir els diàlegs parlats pels actors en l'idioma original per altres diàlegs (idèntics) en un altre idioma, fet que possibilita la seva internacionalització.

• BANDA SONORA: La banda sonora d'una pel·lícula o producció audiovisual és el conjunt de paraules, sons i música que l'acompanyen.

• REALITZACIÓ MULTI-CÀMERA: Mètode de filmació de pel·lícules i programes de televisió, mitjançant el qual diverses càmeres són disposades en el set i graven simultàniament una escena. Això implica la col·laboració d'un(a) mesclador(a) d'imatge per a decidir quina de les imatges preses per totes les càmeres està en pantalla cada moment.
       Quan major és el nombre de càmeres, major és la possibilitat d'oferir diferents punts de vista i de captar moments espontanis.

• TELEBROSSA: Tàctica per a l'atracció d'audiència, ja que es fa servir de "sensibilisme" (evocar l'emoció de l'audiència), de dolència, morbo, i del tractament d'esdeveniments importants amb una actitud obertament subjectiva i fins i tot grotesca. 

• EMISSIÓ EN DIFERIT: Es tracta d'una modalitat d'emissió, que consisteix en emetre a la cadena un material, gravat estrictament en directe, però passat un temps del directe.
       Generalment, això es fa quan es grava el material en directe en una ubicació geogràfica diferent a la d'origen de la cadena, on hi ha una hora del dia diferent (per exemple: carreres (F1, MotoGP...), partits d'esports...). Per tant, si la cadena emetés alhora que grava (en directe), potser al lloc d'origen de la cadena és una hora amb molt poca audiència (la nit, la matinada...).

• SITCOM: Sitcom és el nom que s'utilitza en anglès per referir-se a "comèdia de situació". Aquesta és un tipus de sèrie televisiva de caràcter còmic (ja ho diu la paraula: és una comèdia), els episodis de la qual es desenvolupen regularment en els mateixos espais (escenaris) i amb els mateixos personatges. S'hi solen incloure riures "enllaunats" o en viu.
       Per posar un exemple d'aquesta tipologia de sèries podem enumerar les sitcoms Big Bang Theory, Plats Bruts, Aquí no hay quien viva, i moltíssimes més.

 

 

• TALK SHOW: EL talk show és, tal i com podem traduir literalment: un "espectacle parlat". Es tracta d'un programa d'entrevistes. En aquests, els protagonistes (el(s) presentador(s)) entrevisten a persones amb l'objectiu que aquestes aportin el seu testimoni d'experiències personals que estan experimentant o han viscut en algun moment de la seva vida.
        Un exemple en seria el show americà The Oprah Winfrey Show:

• LATE NIGHT SHOW: El late night show (també anomenat "late show" o "night show") és la mateixa tipologia de programa que el Talk show, però es caracteritza per que s'emet entre les 23:30h p.m. i les 03:00h a.m. En aquest cas, s'hi duen a terme monòlegs i entrevistes dins d'un programa de varietats.
       Un exemple d'aquesta tipologia de programa és el Late night show castellà Late motiv, presentat i protagonitzat per l'humorista Andreu Buenafuente:

• PLATÓ: Un plató és un estudi de televisió, l'escenari real en què ocorre l'acció que serà gravada pel respectiu programa.
       Bàsicament, és un lloc tancat i aïllat de llums, sons i camps magnètics externs, un espai diàfan. En aquest s'han de poder col·locar equips audiovisuals (càmeres de televisió, focus d'il·luminació professional, so professional per a aconseguir emetre programes de televisió amb la màxima qualitat. 

• CROMA KEY: El croma o "clau de color" és una tècnica audiovisual utilitzada molt àmpliament en cinema, televisió i fotografia. Aquesta consisteix en extreure un color de la imatge i reemplaçar l'àrea que ocupava aquest color  per una altra imatge (estàtica o en moviment) amb l'ajuda d'un equip especialitzat o un ordinador. Per a que això funcioni, doncs, allò que estigui davant del fons croma no pot ser del mateix color que aquest: és per això que els cromes solen ser verds o blaus, i mai vermells (perquè aquest és el color de la pell de les persones: càlid, vermellós).

• TELEPROMPTER: Aparell electrònic instal·lat en totes les càmeres que s'utilitzen a l'hora d'una transmissió. Reflexa el text que qui estigui situat davant de la càmera ha de llegir en un vidre transparent que se situa a la part frontal d'una càmera.
       Aquest pot estar controlat a través d'un pedal -situat als peus del presentador, qui, al trepitjar-lo, fa avançar el text-, o pot estar controlat per un operador que ha de fer-lo avançar al ritme del narrador, per a que la lectura resulti natural. 

 

1. Càmera de vídeo
2. Tela
3. Monitor
4.Vidre reflectiu
5. Imatge del subjecte
6. Imatge del monitor

• CONTROL DE REALITZACIÓ (Reggie): El control de realització és el loc des d'on es duen a terme els processos necessaris per a dur a terme una gravació o emissió d'un programa de televisió. Aquest el componen una sèrie d'operadors, els quals duen a terme diverses funcions per a la realització del procés (com la figura del realitzador, el mixer, l'operador de so, l'il·luminador, etcètera).

• REGIDOR/A: La figura del regidor o la regidora és l'encarregada de fer d'enllaç entre l'estudi de televisió (plató) i el control de realització (reggie). Generalment, el regidor duu uns cascos amb què es comunica amb el realitzador, i va donant les ordres que li indiquen des de la reggie.

• AUDÍMETRE: L'audímetre (també anomenat People meter ("mesurador de persones")) és un aparell que es connecta a la televisió i mesura l'audiència, de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estadístiques, amb una finalitat econòmica.      L'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ningú pot oferir-se voluntàriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estadísticament significatiu de persones.
  
   
• RATING: El rating o "índex d'audiència" és una dada que s'obté gràcies a la instal·lació d'audímetres i posteriors estudis estadístics. Concretament, indica el percentatge d'hogars o espectadores que tenen la televisió encesa en un canal, programa, dia i hora específics, en relació al total d'espectadors amb la televisió encesa (és a dir, els televidents actius).

• SHARE: El share o "quota de pantalla" és una altra dada obtinguda mitjançant estudis estadístics proporcionats per les dades que aporten els audímetres. En aquest cas, aquest indica el percentatge de llars sintonitzant un canal específic, en relació al total de llars on la televisió està encesa (és a dir, representa la participació d'espectador de què gaudeix un canal concret, d'entre tota la població veient la televisió en aquell moment).

• PRIME TIME: Les franges del dia d'abans i de després del telenotícies s'anomenen Prime Time (temps d'audiència) perquè són els moments en què hi ha més audiència (a la franja del migdia, i a la del vespre). En conseqüència, és la franja horària més cara per als anunciants.
       Sobta que, de tot l'informatiu, el que té més audiència és la secció d'informació meteorològica (el temps).