"Que tinguis ulls no significa que sàpigues mirar", comenta el cineasta Peter Greenaway, fent referència a com les i els consumidor(e)s de material audiovisual som "analfabets visuals" perquè no se'ns educa per parlar el llenguatge de la imatge.
Greenaway fa una crítica ferotge al cinema d'avui dia -comparable a la d'un moviment cinematogràfic trencador i innovador com la Nouvelle Vague o Dogma 95-: per a ell, el cinema està estancat, buit, no té valor.
És un cinema sotmès, esclau, del text (se serveix de llibres i novel·les per inspirar-se, necessita l'ordre i predisposició que aporta un guió, etcètera), i tot plegat fa que el món del cinema estigui desfasat de pel·lícules fast-food, "per passar l'estona", "perquè cal omplir els festivals de cinema".
És un cinema sotmès, esclau, del text (se serveix de llibres i novel·les per inspirar-se, necessita l'ordre i predisposició que aporta un guió, etcètera), i tot plegat fa que el món del cinema estigui desfasat de pel·lícules fast-food, "per passar l'estona", "perquè cal omplir els festivals de cinema".
L'entrevistat, però, al·lega que això pot canviar (i, de fet, ha de fer-ho): començarà l'Era de la imatge, un moment de canvi en què el cinema "s'independitzi del text", motivat per les ganes de les noves generacions per ser creadors propis i no "il·lustradors de les idees i contes dels altres".
Per a Greenaway, les noves pel·lícules es valdran d'un nou "alfabet de la imatge"; no partiran d'un guió; les pantalles amb què es veuran seran circulars, per a envoltar i immergir en totalitat l'espectador; la imatge i figura de l'actriu o actor cèlebre en qüestió no serà un punt clau a la pel·lícula, sinó que aquests seran mers intèrprets, sense un excés de protagonisme i importància -ressò a la Nouvelle Vague (i els seus "derivats") amb els seus joves intèrprets amateurs oposant-se al star system-. I, per últim, el cinema deixarà llavors de ser submís de la limitadora càmera (serem creadors, no tècnics): creant imatges mitjançant la manipulació de la llum artificial (com els iniciadors: Rembrandt, Velázquez, Rubens, Caravaggio...).
Per a Greenaway, les noves pel·lícules es valdran d'un nou "alfabet de la imatge"; no partiran d'un guió; les pantalles amb què es veuran seran circulars, per a envoltar i immergir en totalitat l'espectador; la imatge i figura de l'actriu o actor cèlebre en qüestió no serà un punt clau a la pel·lícula, sinó que aquests seran mers intèrprets, sense un excés de protagonisme i importància -ressò a la Nouvelle Vague (i els seus "derivats") amb els seus joves intèrprets amateurs oposant-se al star system-. I, per últim, el cinema deixarà llavors de ser submís de la limitadora càmera (serem creadors, no tècnics): creant imatges mitjançant la manipulació de la llum artificial (com els iniciadors: Rembrandt, Velázquez, Rubens, Caravaggio...).
En definitiva, Greenaway confia en una evolució del cinema, confia en que aquest esdevindrà un "vertader art", de pura i absoluta creació, i no tant tecnicisme.
Confia en que serà espontani, ja que no es preocuparà de planificar amb un guió, sinó de plasmar el moment present sense expectatives. Desitja que sigui lliure: de l'elit que el domina i acapara -Hollywood, star system-, de la sublimació a un aparell tècnic i de la limitació visual i sensorial que ofereix una pantalla rectangular.
Confia en que serà espontani, ja que no es preocuparà de planificar amb un guió, sinó de plasmar el moment present sense expectatives. Desitja que sigui lliure: de l'elit que el domina i acapara -Hollywood, star system-, de la sublimació a un aparell tècnic i de la limitació visual i sensorial que ofereix una pantalla rectangular.
Personalment, rere analitzar l'ideal que expressa el cineasta holandès a l'entrevista de La Contra de La Vanguardia, jo raono com ell. Per a mi, el cinema avui en dia està definitivament comprat, venut i desgastat. Ja no es fan obres d'art cinematogràfiques... on ha quedat l'originalitat? I les ganes de fer coses noves? És que ja està tot inventat?
Hem de llançar-nos de cap a aquesta utopia emmirallant que representa l'Era de la imatge: avancem, evolucionem com a cineastes i també com a espectador(e)s!
Hem d'aprendre a mirar, a entendre el món de la imatge i a dominar-lo, per a retornar a unes arrels que ja tenim ben bé oblidades: les arrels de la creació artística per sobre de l'avarícia i del benefici capital.
Maitane F. M.
Hem de llançar-nos de cap a aquesta utopia emmirallant que representa l'Era de la imatge: avancem, evolucionem com a cineastes i també com a espectador(e)s!
Hem d'aprendre a mirar, a entendre el món de la imatge i a dominar-lo, per a retornar a unes arrels que ja tenim ben bé oblidades: les arrels de la creació artística per sobre de l'avarícia i del benefici capital.
Maitane F. M.
